10 de juliol 2007

TOP SECRET

Al meu curro hi ha una novetat que jo sé però que no puc dir a ningú. I com que no me'n puc estar (potser sí que sóc una mica bocamolla) ho publico al blog... toma ya! de perdidos al río!... jejeje!

I quina és la novetat? Doncs que la meva compi, la que treballa al mateix equip que jo, plega, pira, larga, baibai julai. I perquè és secret? Doncs perquè encara no ho han fet oficial... Són així de "protocolaris"... El fet que largui ha estat una decisió presa per ella però no perquè marxi a un altre lloc o perquè li hagi sortit quelcom millor o etc. Tampoc marxa perquè ja no aguanta més a la jefa. És una situació una mica més complicada: ella no treballa bé, se li ha requerit que faci un esforç i que millori, i ella ha contestat que no hi està disposada. Que aquest esforç voldria dir comprometre temps i dedicació de la seva vida personal i que no hi està disposada.

Legítim. Hi té tot el dret del món. Cadascú decideix el que fa amb el seu temps i com viu la seva vida.

El que passa és que fins que no se l'ha posat entre l'espasa i la paret ha estat "marejant la perdiu". El que vull dir és que tot plegat ha estat, sobretot, un problema d'actitud. En la qualitat del seu treball podria millorar, però no ha volgut. No ha estat suficientment responsable com per adonar-se que ser professional vol dir treballar bé. I si decideixes que no hi vols dedicar tant d'esforç, plegues. Però mentre hi ets ho fas bé. Punto. És que no treballant bé feia anar malament a tothom. Si no feia la seva feina ben feta era per una qüestió de desinterès i manca de professionalitat. I aleshores, la resta de l'equip havíem de sacrificar el nostre temps personal i dedicar-nos a cobrir i resoldre el que ella no feia bé.

En lo personal, em cau molt bé. És una tia molt maja, bona persona, s'hi pot parlar... etc. No som grans amigues però ens hem entès i portat bé. Però en lo professional, ja li val...

2 comentaris:

Albert ha dit...

Hola,
T'ha vist en el blog de la Joana i mira, ara et visito. Del que dius de la teva companya hi ha una cosa que no queda clarar, crec.
No em lliga que treballar bé representi com diu ella "comprometre temps i dedicació de la seva vida personal i que no hi està disposada". El temps en horari laboral pertany a l'empresa no a ella i, per tant, ella no té rao; tanmateix, si treballar bé significa endurs feina a casa o fer més hores de l'horari establert, aleshores ella té raó.
No he tingut ganes de fer-ho en el blog de la Joana, però jo no he volgut dir que el blog propi sigui hipòcrita, on jo veig hipocresia és quan un diu coses per quedar bé quan visita un altre blog. Crec que es fa per a què l'altre torni la visita d'una manera agradable. És la meva opinió.

Gatxan ha dit...

Hola Albert!

La meva companya, de fet, té raó: per assolir els nivells exigits i per millorar en la seva feina segurament hauria de renunciar a una mica de temps personal (al menys d'entrada, després, quan tingués els temes dominats ja seria una altra cosa). Això no vol dir, necessàriament, endur-se feina a casa. Però sí que vol dir deixar de marxar a l'hora en punt. Jo no em queixo de que la seva opció sigui "passo de millorar, passo de renunciar al meu temps personal i marxo". Jo del que em queixo és que, mentre no ha fet aquesta reflexió, tampoc ha fet cap esforç. No s'ha adonat de que la seva manca de voluntat de millora ens feia anar malament a les seves companyes. A més, tampoc s'ha adonat de que en una feina s'ha de ser responsable i, intentar sempre, fer les coses el més ben fetes possible.

No sé pas si em faig entendre...

D'altra banda, estic d'acord amb tu. En el món dels blogs hi ha molta hipocresia: gent que va als altres blogs i fa comentaris que, miraculosament, sempre estan d'acord amb el que diu l'autor/a. Però jo volia dir que també hi ha molta hipocresia "pròpia": gent que diu el que pensa que els altres volen sentir...

En fi, gràcies per la visita!!!