HE SOBREVISCUT!!!!!

Ja està. Fet. Acabat. Avui era el dia D, hi hem arribat i ara ja tot hauria d'anar de baixada...

Em sento com quan vaig deixar de fumar: sensació de missió acomplerta, d'objectiu assolit, de sóc la tia més guay del món... juas, juas! Vale. Ara m'he passat... jejeje!

Ahir sortia del curro a les 10 i pico del vespre. Abans d'ahir a les 9... Però, sincerament, ja estic farta de dir que això no és vida. Total, no surt res millor, em paguen prou bé, en general la jefa m'emprenya poc, i de tant en tant faig coses molt divertides. Per tant, ja n'hi ha prou de queixar-me. La feina és la que és i mira, amb l'experiència dels anys que hi porto, cada vegada sóc capaç de trampejar-la més bé. L'únic problema són els meus nivells de motivació, que hi ha dies que estan pels terres.

Si un pregunteu per l'ambient al meu equip de treball la cosa està una mica rara: tot és, encara, extraoficial, la jefa està a la iugular de la compi, la compi no curra ni a la de 3 però també és veritat que, amb la tensió, està bloquejada... En fi, un panorama....

Sort que és l'estiu, que ara el podré començar a disfrutar, que no penso fer ni un minut més dels que em toquen, que només em falten 14 dies de feina per les vacances, que demà ja és divendres, que penso fer el pendó de mala manera d'ara fins el setembre, que el Mico fa jornada intensiva i també podré gaudir d'ell, que...