Heu vist aquesta notícia?
Resulta que una burra que havia estat maltractada i abandonada va sobreviure uns dies al cementiri de Collserola a base de menjar-se les flors i les corones de les tombes. Més enllà de lo curiós i, fins i tot, graciós de la notícia (per lo de la burra menjant-se les corones...), es veu que la pobra bèstia tenia les potes destrossades perquè l'havien tingut lligada i en pèssimes condicions...
I mira, hi ha poques coses que em facin enfadar tant com els maltractaments a animals. En serio. No puc. Supera la meva capacitat de racionalitzar les coses i ser objectiva. Per mi, una persona que maltracta un animal és una mala persona. Un cabró o cabrona de la pitjor categoria. Un fill de puta. Així de clar. I que consti que no m'estic posant amb la caça controlada. M'estic posant amb qui causa dolor a un animal de forma innecessària i per un plaer absolutament malaltís. Per exemple: els toros. Jo no li veig l'art per enlloc, sincerament.
I lo pitjor de tot és maltractar un animal domèstic: una bèstia que depèn de tu, que t'estima, que confia en tu i que només et demana que l'estimis i la cuidis. Com se li pot fer mal? Doncs essent un psicòpata. Sincerament. Essent una persona amb una capacitat d'empatia zero i que necessita fer mal i provocar dolor per sentir-se que és algú.
I per acabar, ara que comença l'estiu: qui abandona un animal domèstic també és un cabró que no es mereix res de bo en aquesta vida. Ja ho he dit. Un puto consumista. Un egoista de campionat. Un irresponsable. Un cretí. Un covard. Un estúpid. Un imbècil. Etc.
Apa. Ja m'he desfogat.
Per si us he generat interès: Fundació Altarriba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada