07 de febrer 2007

AVUI FA UN ANY...

... que es va morir la primera gata que vam tenir en Mico i jo. Endevineu com es deia? Jo me l'estimava moltíssim i va ser molt xulo tenir-la i molt dur quan es va morir. Era molt guapa, salvatge, àgil, divertida, intel·ligent... Era tot un caràcter... Es va morir de leucèmia de gat sense que nosaltres sabessim, ni tan sols, que n'era portadora... Amb tot, amb ella el Mico i jo vam aprendre molt: a compartir la nostra casa amb una bèstia, a cuidar-la junts, a preocupar-nos-en junts, a riure veient-li fer bots i carreres per casa, etc...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Yo no se que farè quan es morin les meves... ja portem set anys juntes!!!
El que més em preocupa es que primer es mori una i l'altra ho faci de pena.
Bueno, pensem millor en possitiu... tu ara tens una altra i encara que té problemes segur que us farà molt feliços.