Punyalades per l'esquena:Fa dies que estàvem enviant mails amunt i avall per concretar la data del sopar anual que fem amb la colla de l’institut. Com que la que ho organitza no proposa dates fins 10 dies abans, hi ha hagut dos o tres propostes fallides. L’última proposta, del dia 17, era per fer el sopar el 27 i ajuntar-lo amb les fires. I jo el 27 estic a Itàlia. Ho vaig dir tan aviat com vaig poder i.. què ha passat? Doncs amb l’excusa de que cada vegada som més grans, tenim més responsabilitats i resulta més difícil coincidir, han tirat pel dret i faran el sopar el dia 27. Alegria!
M’ha sabut un greu... Primer de tot perquè és un sopar ANUAL. Vull dir que per una vegada a l’any que es fa no costa res intentar que estiguem totes. Segon perquè s’ha passat de mi, evidentment. Sóc la més fàcil de passar-ne, com que no hi sóc allà...
I els hi he enviat aquest mail: “No, no m’ho puc arreglar perquè estic a Itàlia. I no hi vaig per gust, precisament. Hi vaig a currar. Sincerament, em sap bastant de greu que tireu pel dret i feu el sopar sense mi. Ja sabeu que si em dieu les coses AMB TEMPS jo no fallo mai. Suposo que considereu que 10 dies d’antelació és temps suficient. Vagi bé, eh?”
L’E. ha contestat dient que tinc raó i que potser seria millor canviar de data. I una que es diu C. ha contestat intentant contemporitzar. Després però, la N., ha envia un mail dient que ella no vol anar a un sopar on no estiguem totes i on hi hagi que no ha pogut esser-hi tot i que ho voldria. Bien per ella!
A veure com acaba el tema però m’ha putejat tant a primera hora...
A les penes, doncs, punyalades!:M'han enviat el calendari dels bombers de Bilbao... mmmmmmmmmmm.....
jejeje!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada