17 d’octubre 2006

Esmorzar amb Il Padrino


Avui he anat a esmorzar amb Il Padrino, il capo di tutti capi, the boss, el baranda, el jefe, l'amo, el chulo, etc.

Resultat: igual que a la mafia, ara no podré deixar la feina mai, mai, mai. Per què? Doncs perquè, repetint el que em va dir la bruixa de la jefa fa uns dies, m'ha tornat a dir que tinc FUTUR a l'empresa. Que compten amb mi. Que estan supercontents. Que encaixo, etc...

Vale. No m'ha fet una proposta concreta. Però m'ha parlat d'assumir funcions gerencials en 1,5 o 2 anys. D'esdevenir Senior 2 aquest febrer.

I clar... m'he inflat com un peó. I li he mentit... Sense cap vergonya li he dit que a mi l'empresa m'agrada, que estic contenta, que aprenc, que m'agraden els reptes, etc... No vegis! Es ben bé que "por la boca muere el pez". Ara no podré deixar l'empresa mai, mai, mai perquè, clar, després d'aquesta sarta de mentides només colaria que deixés l'empresa per una oferta espectacularment bona o per un descalabro vital. Ai senyor!

A mi qui em mana fotre'm en aquests berenjenales... ????!!!!!