LLegint

Canviant de registre... ja era hora!

La puta de la meva jefa

En serio. No exagero.

Llibres

Ahir vaig rebre el meu segon paquet d'Amazon: m'encanta!!!! Aquesta vegada, gràcies a la F., vaig demanar els llibres a amazon UK i no a USA... tonta sóc! La primera vegada van trigar pràcticament un mes en arribar... Em fa molta il·lusió anar a correus a buscar el paquet. Quan arriba el "estimated delivery period" no em puc estar d'obrir la bústia cada vegada que hi passo per davant i mirar si ja tinc l'avís dels de correus per anar-lo a buscar. Em fot que, quan t'arriba l'avís (perquè impossible ésser a casa a l'hora que passa el carter), t'hagis d'esperar un dia a anar a buscar el paquet... En fi... Que ja tinc tres llibres més!

Wow, wow, wowwwwwwwwwwwwwwww

De Nicaragua ná de ná...
De totes maneres la decepció té un avantatge: així no els dec res. La Jefa ja em va insinuar que si això era un premi i que si no els hi sortia rentable...etc. No em volia sentir que m'haguessin fet cap favor. Potser millor així, doncs.

Cádiz

Llegint

He de parar de llegir aquest tipus de llibres... Que ho fes quan en tenia 14, passi... però, ara?!!! La culpa la tenen les Book Bitches. I lo fotut és que m'enganxen de mala manera. No ho reconeixeré mai fora d'aquí, però....jejeje!

Linkoping - Suècia

Sempre hi ha temps millors...

Potser me'n vaig a Nicaragua

Encara no ho sé segur, però potser me'n vaig a Nicaragua en un parell de setmanes: és per feina. A donar un curs. Però tindré un parell de dies extres i faré quelcom DIFERENT!!!! Creuem els dits!

LLegint

ADSL

Ja tenim ADSL!!!!!!!!!!!!! Però com que ens falta una targeta pel portàtil, ahir vaig estar mirant el blog des de la PSP...

Ja tinc 29 anys.... arghhhhhhhhhhhhh!!!!!

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses,
sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

Son

son, son, son...............mmmmmmmmmm.

Ahir vaig anar a dormir a les 3 llegint The Bronze Horseman i clar, avui lleva't a les 7.30 com si res... Sempre em passa això quan m'enganxa un llibre. Que no sé parar. No puc. Hi ha a qui llegir li fa venir son. No pas a mi. Jo no puc parar. Veig que són la 1 i penso "que tard... va, un quart d'hora més", veig que són tres-quarts de 2 i penso "va, fins a les 2", i així successivament fins que són les tantes. Aleshores, quan al final em rendeixo, m'adormo plena de remordiments perquè penso que l'endemà no serviré de res... En fi, que The Bronze Horseman està prou bé.

Llegint

Taormina

Àsia, des de Dolmabaçe