20 d’abril 2006
19 d’abril 2006
18 d’abril 2006
13 d’abril 2006
Lluny, lluny, lluny

Estic a punt a punt de començar les vacances de setmana santa i me'n vaig... tatxín tatxín... a Istanbul!!!! Em fa moltíssima il·lusió perquè, no només marxo lluny, lluny, sinó que també me n'hi vaig amb alguns dels meus amics de l'ànima i amb el meu mico.
Per tant, no hi haurà blog fins el dimarts 18.
12 d’abril 2006
11 d’abril 2006
Més cançons
Caus a terra molt avall
creus que no te’n sortiràs,
però amb els mesos te n’adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l’univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
creus que no te’n sortiràs,
però amb els mesos te n’adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l’univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença’t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença't - Lax'n'busto
10 d’abril 2006
07 d’abril 2006
06 d’abril 2006
05 d’abril 2006
04 d’abril 2006
03 d’abril 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











