Ahir vaig haver d'anar a una reunió fóra de Barcelona amb la Jefa. De fet, la jefa tenia una reunió fóra de Barcelona i em va tocar a fer-li de taxista. Ella no condueix i quan no hi ha transport públic de fàcil accés per arribar als llocs, diu que necessita que jo també vagi a les reunions.... Vale. Aceptamos barco.
Doncs ahir, a l'hora de marxar la Jefa portava una mala llet de campionat. No sé pas què li devia passar però des del despatx fins l'ascensor va tenir temps de llançar mocs a tort i a dret... La gent casi s'apartava al passar... Per quan estàvem pujant al cotxe la tia va decidir que jo havia fet una cosa MOLT malament i que la meva actitud era MOLT preocupant. "Inaudit" va ser la paraula que va utilitzar i a partir de la qual va començar a fotre'm una bronca de campionat.
Jo flipant.
En aquestes que vaig haver de fer una maniobra brusca per canviar de carril (la conducció a Barcelona ja ho té això, és una selva) i va i noto que la jefa calla de cop per continuar clavant-me la bronca una vegada superada la maniobra.
????
Resulta que la tia té pànic a la carretera. Pànic a anar en cotxe. Es posa super-tiesa i cada vegada que fas una maniobra més brusca del normal s'espanta moltíssim.
Jo això ja ho sabia. Ja fa anys que la porto amunt i avall. El que passa és que no ho havia explotat mai. Fins ahir. Vale, sóc una bruixa. Però sabeu com vaig aconseguir fer-la callar? Fent maniobres brusques, frenant de cop, fent eslàlom pels carrils, etc. És a dir, em vaig aprofitar a saco del seu pànic a la carretera per fer-la callar.
JUAS, JUAS!!!!
Sí. Vale. Sóc una mala persona. Però la bronca era totalment injustificada i s'estava posant insuportable. Us ho juro. I la demostració d'això últim és que, després, a la tarda, em va demanar disculpes.
Total, em sento poderosa: que torni a pujar al cotxe amb mi per fotre'm la bronca... veurà.
