La meva filla ja té 1 any i, a vegades, encara em costa de creure que sóc la mama d'algú. Ha estat un any intens, increible, emocionant i també, a voltes, dur i frustrant... En el que he après molt i en el que he començat a estimar amb bogeria a una personeta que cada vegada és més gran, més persona, més ella, més algú... Mai m'hagués pensat que seria així... I em costa trobar les paraules per explicar-ho. Suposo que s'ha de viure. Àpala, us deixo una foto de la meva bitxa, la meva Èlia.
4 comentaris:
Quina nena més bonica!
Per molts anys reina.
El temps va que vola...
gatxan!!! quines ganes que en tenia de veure-li la carona!!! és una preciositat!
felicitats de veres veres...
bueno, que sepas que jo també estoy en ello... a la que caigui, vamos.. :D
i moltíssimes felicitats
Hola!!! Està preciosa!! Quina ilusió em fa saber de vosaltres i veure l'Èlia tan bé, i tan guapíssima. Creixen molt ràpid. Petons!
Moltissimes felicitats!!!!
Tens una nena guapissima.
Publica un comentari a l'entrada