UN LLOC AL MÓN

Fa moooooooooooolt de temps vaig fer un post on explicava que aquesta pel·lícula és una de les que més m'han agradat mai. Es diu "Un lugar en el mundo". L'heu vista? La vaig veure quan tenia uns 15 anys i em va agradar molt perquè, entre altres coses, venia a dir que tots tenim un lloc al món que és el nostre lloc. Per mi, aleshores, trobar el meu lloc al món era molt important. Vivia a El Poble però tota jo em moria de ganes d'ampliar horitzons fins allà on fos possible. A més, tenia molt clar que El Poble no era, precisament, el meu "lugar en el mundo". Calia, doncs, sortir fora, marxar, veure món, viure'l i... en definitiva, trobar el meu propi lloc.

I aquí em teniu, 17 anys més tard, vivint a Barcelona. Fins avui ha estat una experiència fantàstica: he crescut i m'he fet adulta aquí, he trobat molts bons amics i amigues, he viscut moltes aventures, he gaudit de l'anonimat i de tot el que la ciutat tenia per oferir-me, he rigut, plorat, somiat... i he trobat al Mico i he tingut una filla... De fet, crec que gaire més no puc demanar.


Però d'un temps cap aquí em trobo que torno a preguntar-me quin és el meu lloc al món... Curt i ras: on vull viure? Tinc la sensació que la meva etapa a Barcelona s'està esgotant... Necessito aire, molt d'aire, espai, tranquil·litat, perdre menys temps anant amunt i avall, més proximitat, més verd. En serio, noto que el color verd em falta. Serà que m'estic fent gran? Potser sí...


I sempre havia dit que no volia que els meus fills o les meves filles creixessin a Barcelona.... M'hauré de donar pressa a largar, doncs.


I ara ve la pregunta clau: on???? On marxo??? On me'n vaig??? On vull viure la meva "maduresa"??? Quin és el meu nou lloc en el món??? Hi ha qui diu que el lloc està on estan les persones estimades. Sí, no deixo de saber que això és cert. Però també sé que aquesta és l'única certesa.


Vaig a El Poble i no m'hi veig vivint-hi. Mira que hi tinc una casa gran i bonica, jardí, bosc, Girona a prop... Però no sé si m'hi veig vivint-hi. Ho veig mort. Em fa una mica de claustrofòbia. La gent em fa mandra. I hi ha tots els meus "traumes" passats. Allà no sóc la Gatxan que sóc ara. Sóc una altra persona, una mica la que vaig deixar enrera ara fa 14 anys, quan en vaig marxar. Realment hi vull tornar?

Una altra opció seria anar-nos-en en algun altre lloc prop de Girona. És que Girona tira mooooooooooooolt eh? M'encantaria tornar a viure-hi a prop. Lo de Girona m'enamora? Doncs aquesta sóc jo! A més, allà tenim certa "xarxa social", ens ho coneixem, ens agrada... Clar que tenint la casa de El Poble és com una tonteria acabar a un altre poble de la zona, no? Us sembla que quedaria molt raro?

I una altra zona de Catalunya? Rollo el Maresme, per exemple? A vegades anem a dinar a un dels pobles del Maresme que no és gaire turístic i conserva aquell ambient de poble... I jo penso, "home, una caseta d'aquestes amb una mica de jardí al darrera potser no estaria malament"... O el Penedès? Fa un temps hi vaig haver d'anar bastant per feina i no tenia mala pinta... Però clar, una part de mi pensa: "I a mi què se m'hi ha perdut allí?". Tant al Maresme com al Penedès com a on sigui caldria tornar a començar de cap i de nou. Com quan vaig arribar a Barcelona. I, no us enganyaré, no sé si fa mandra, por o què...

I tot això, tenint en compte que amb el Mico vam dir que intentaríem fer el canvi d'aquí a uns 5 anys... Aish... A vegades m'agafa com un neguit existencial de por: quin és el meu "lugar en el mundo"?