12 de novembre 2008

UNA MICA TIPA...


... d'estar embarassada, sí. Ja n'estic una mica tipa. Ha estat molt maco, ha tingut moments molt emocionants, he après un munt de coses, encara és brutal cada vegada que la nena es mou però.... Ja en tinc prou. Vull parir. Ja.


Vale. Que sí, que no m'he engreixat pràcticament gens. Però faig un bombo... Que agobia un munt. En serio. Si estic dreta o asseguda, vale. Però estirada no tinc cap tipus de mobilitat. Panxa enlaire la nena apreta i no em deixa respirar. Si em poso de costat em cau la panxa en aquella direcció i després amb prou feines em puc girar... Un pal. No us explico com dormo darrerament...


I quan estic dreta la nena m'apreta la bufeta i vaig tot el dia pel món amb la sensació d'estar-me pixant. Com us podeu imaginar, és molt agradable.


No tinc roba per posar-me. Perquè per 4 dies que queden he passat olímpicament de comprar-me res de roba d'hivern d'embarassada i clar... em dedico a aprofitar els 3 jerseis que es donen i que, evidentment, no em podré tornar a posar mai més...


I lo més fotut de tot: vull poder menjar de tot ja! Fa més d'una setmana que no menjo pasta. L'arròs ja no sé quan va ser l'última vegada que el vaig veure. Patates fregides? Ja no sé què són. Dissabte em vaig permetre una pizza i dilluns els resultats de l'anàlisi de glucosa van sortir disparats. Buaaaaaaaaaaaaaaa!!!! I ja no entro a explicar-vos que fa dos mesos que no menjo res dolç, ni nocilla, ni gelats, ni postres xules, ni crusants, ni beguda de cap tipus que no sigui suc natural, llet desnatada i aigua...


I lo pitjor d'això del menjar? Doncs que els resultats de la glucosa empitjoren a mesura que avança l'embaràs. I no hi ha res a fer. Ni dieta ni òsties. Ahir l'endocrí em va dir que si aquesta setmana passo algun dia dels 160 mg/dl m'haurà de donar insulina. Però que, si fos per ell, el millor que podria passar si no pareixo espontàniament un dia d'aquests, em provoquessin el part. Que si ell fos el ginecòleg ja me l'hauria provocat, vamos....


... Ejem....D'això... Provocar el part?????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Aleshores sí que ja em puc oblidar d'un part natural. Ja! Perquè clar, te'n vas a la clínica i et comencen a xutar de tot perquè et comencin i se t'accelerin les contraccions.... Oxitocina a dojo!!!! Alegria!!!! Ja li vaig dir al Mico: "com m'hagin de provocar el part passo de tot: que em xutin tot el que vulguin i tu i jo ens emportem la novel·la i el Carcassone".


Ja ho sé, ja ho sé, estic molt queixica, oi?... Deixeu-me que faci la pataleta, va...

6 comentaris:

Van Hessa ha dit...

Tia, et falten 18 dies per sortir de comptes, tens tot el dret del món d'estar queixica. Has d'estar queixica!!

Vinga una miqueta més i aviat li veurem la carona... Ai... vas dir el nom? No me'n recordo!

Joana ha dit...

Vinga reina!!!
Tu pots amb això i amb mot més!!
Tot el que expliques és normal, ho hem passat milions de dones i aqui estem je je.
Vinga, ja s'acaba i per si et consola, la meva jove està tan tipa com tu!
Petonets

ANNA ha dit...

no m'estranya que estiguis així, gatxan! si et falta resss!!! que guai... ai, mira, m'ho he fet molt meu.. jejeje ;)
espero que acabis de passar molts bons dies, dins del possible..
petonets !!

ANNA ha dit...

i animuuuuuuuuuuuuuuussssssss

Miskah ha dit...

Ànims!!!! Dues setmanes més i ja et podràs oblidar de tot això.

Igualment, com tu dius si te l'acaben provocant ja fas bé d'endur-te un llibre. Que vagi molt molt bé!!! Queda molt poquet!!

Gatxan ha dit...

Noies, sou uns solets!!!

Gràcies pels ànimus! L'altre dia estava molt agobiada.... Jo, per si de cas, em faig a la idea de que em passaré del 30 de novembre i tot...

Hessa,
el nom us el dic el quan neixi, si? jejeje!

Joana,
digues-li a la teva jove que ànimus de part meva!

Anna,
si aconsegueixo dormir una mica més, sí que passaré millors dies... A veure...

Miskah,
a tu te'l van provocar? Es fa molt llarg, oi?