03 de novembre 2008

UNA HORA CURTA...


O, per ser més exactes: "Que sigui una hora curta". Això és el que em desitgen totes les dones una mica grans que em trobo últimament. Totes em diuen coses del pal de "cuida't i que sigui una hora ben curta"..... ????!!!!!.... La primera vegada vaig flipar i no sabia massa de què anava la frase. Cara de poker. La segona vegada ja vaig suposar que la senyora en qüestió es referia al part. I res... ara ja m'hi he acostumat. I quan em diuen això d'una hora curta ric i dic que gràcies. Que diuen que és de ben nascuts ser agraïts, no?

Home, per ser sincera, un part ràpid sí que el voldria jo. I tant! Però en un primer part això em sembla que és demanar molt. Les llevadores de les classes de preparació al part ja ens han dit que, de mitjana, seran unes 8 o 10 hores. Per tant això "d'una hora ben curta".... ejem.... em sembla que serà que no.

Però bueno, d'acollonida no n'estic. De fet, em fa molta il·lusió la idea de donar a llum i el meu plantejament d'entrada és que vull un part el més natural possible. Què vol dir això? Doncs vol dir intentar passar sense epidural, sense oxitocina, i sense episotomia. I, evidentment, una cesària només si es dóna una situació de risc. Per què? Doncs perquè és més saludable, tant per mi com per la nena, i perquè crec firmament que les dones som capaces de parir sense convertir el part en un acte absolutament medicalitzat en el que deixem de ser qui parim per passar a ser un objecte de la intervenció i les decisions de metges, llevadores i infermeres. Des de petites se'ns infon por al part i al dolor del part. Aprenem de seguida que, gràcies a déu, hi ha una cosa que es diu epidural. I, en canvi, mai se'ns planteja que el dolor del part és un dolor bo: no és producte d'una ferida o d'una malaltia, sinó que cada contracció és un pas més que ens aproxima als nostres fills. Renunciem a viure el part amb plenitud. Sabíeu que l'epidural atura les contraccions? Que per això després t'han de xutar oxitocina, que és una hormona que accelera el part? Que després de l'epidural ja no et pots moure del llit quan, pel contrari, passejar-se i estar en vertical ajuda moltíssim a accelerar el part? Que amb l'epidural no sents l'instint d'apretar perquè surti la criatura i no controles els músculs que fan aquesta funció? Que aleshores és molt més fàcil que t'hagin de fer una episotomia? Que les episotomies són molt dolentes de cares a la recuperació post-part, a la contenció urinària futura i, a vegades, a tenir sexe a gust?

Amb tot, sóc conscient que ho tinc bastant cru per poder tenir un part el més natural possible. Sóc conscient de que desconec el meu umbral del dolor i potser no aguanto més enllà de 5 contraccions sabent que puc demanar que em droguin en qualsevol moment. A més, però, perquè tot el sistema està pensat en base a la medicalització del part: els protocols d'actuació, els espais de les clíniques,... Així, i per exemple, tothom reconeix que que parir estirada és la pitjor postura possible, però ningú està disposat a canviar i a assitir el part amb una dona ajupida o bé asseguda en una cadira de parts... I, tot i que les llevadores són prou obertes de mires, estan massa acostumades a treballar amb metges intervencionistes i dones que demanen l'epidural i només pensen que, siusplau siusplau siusplau, el part sigui "una hora el més curta possible".

En definitiva, que quan em diuen "que sigui una hora ben curta" , jo sempre penso en que m'agradaria que em desitgessin "que sigui un part bonic i sa, que puguis gaudir-lo, i que tot vagi bé". I si aquesta vegada em rendeixo, prometo que la pròxima vegada m'ho agafaré més en serio i demanaré per parir a La Maternitat o bé al Santa Caterina de Salt. Dos hospitals públics catalans que, de veritat, tenen protocols de part natural.

5 comentaris:

Van Hessa ha dit...

Nena, jo si que estaria acollonida... però, és clar, tu has tingut 9 mesos per fer-te a la idea, jeje.

Jo et desitjo que et vagi super bé, que surti com tu vols que surti però que no pateixis gaire...

Bueno que tot vagi molt bé, en resum. Ai tia, quins nervissss!!!!

En mico no pot entrar al bloc a avisar-nos quan hagis parit? Porfaaaaaaaa...

miskah ha dit...

Bueno... jo era una de les que demanava la epidural als 5 minuts.
No ho se, en aquell moment només vols que tot acabi i que acabi bé i deixes que els que saben facin el que tinguin que fer.
Sí que es veritat que quan em deixaven caminar era un altre mon, ni les contraccions em feien tan de mal ni patia tant.

ANNA ha dit...

ho has de demanar per parir en un hospital? ara no hi series a temps per parir a la maternitat, per ex?

ha de ser tan maco... en serio que espero que el disfrutis de bones, tot el possible.
Et desitjo el millor i estaré super atenta cada dia per si hi ha bones notícies, o simplement, no n'hi han durant uns dies...
Molta sort i que el puguis gaudir.
Et desitjo el millor, gatxan!!
ANIMUUUUSSSSSSSS
una abraçada

SANDRA ha dit...

Nena que ja queda molt poc! tinc una amiga que surt de comptes el 22 però jo ja li dic que segur que pareix abans...ja veurem!
Jo també espero que el puguis disfrutar al màxim, però sense patir gaire, ni tu ni la nena...que ells pobrets pateixen més que nosaltres i moltes vegades això no es té en compte! un petó i ens tens a totes aki expectants!!! SORT!

Gatxan ha dit...

Noies, no us esvereu que encara falta una mica!!!!jejeje!!! de totes maneres, moltes gràcies pels bons desitjos i, sobretot, per no dir-me lo d'una hora ben curta...jejeje!

Hessa,
em rumiaré la teva idea de deixar que el Mico faci un post...Com que a la clínica no hi haurà wifi, potser sí que serà la manera de no tenir-vos en ascuas massa dies...

Miskah,
potser jo no aguanto ni 5 minuts... no sé pas com anirà, la veritat.

Anna,
A mi ni La Maternitat ni l'hospital de Salt em tocarien per zona. Aleshores has d'anar al CAP i dir, expressament, que vols un part natural. I resar perquè et derivin a on tu vols...

Sandra,
ho sabies que pels nens el millor és un part vaginal? Si ho porten bé (sense que els caigui el ritme cardíac) és el millor pels seus pulmons i surten molt més desperts. Això fa que els costi menys agafar-se al pit després. Facilita la lactància!