Sip. I mira que era lleig, eh? Però l'home, tan bon punt va veure els resultats de l'analítica, va dir: "aquests ginecòlegs són uns exagerats".... !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Només per això es va merèixer un petó ben gros! L'altre frase del dia va ser: "si fossis filla meva ni tan sols et diria que fessis dieta". Ooooooooooooohhhh! Que maco!!!!
La veritat és que va ser una visita molt agradable, amb un metge d'aquells que t'expliquen les coses i que es molesten en fer-te sentir bé i a adaptar-se a les teves necessitats. Em va dir que l'única cosa que he de fer és eliminar els sucres, els dolços, els plàtans, el raïm i les figues (vale! no problem, odio el raïm) i vigilar de no abusar de pasta, pa, patates, arròs i cigrons. Però d'això sí que en puc menjar, només que sense passar-me. I, de la resta, puc menjar de tot. Olé!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I lo més guay de tot: la ginecòloga em va dir que segurament m'hauria de punxar 6 vegades al dia als dits per controlar el nivell de sucre.... Us imagineu com hauria de tenir els dits??? L'endocrí em va dir que ni de broma. Que m'anés a punxar 2 vegades per setmana a una farmàcia i que li porti els resultats. I que d'aquí a 2 setmanes m'enviarà a fer una altra analítica. Això sí que sona raonable, eh?
En definitiva, si necessiteu un endocrí per la zona de Barcelona, pregunteu-me les seves dades. És majo de collons!!!
3 comentaris:
Molt bé, nena!! Me n'alegro molt. Aquest endocrino no deu ser pas del 'seguru', no? Jeje...
Perfecte!
Creu que jo hi entenc i si t'escolten i expliquen amb calma i amabilitat, qualsevol fa dieta sense patir!
Vinga que ja queda menys!
Petonets
Hola! ara feia temps que no et deia res. Perdona però és que vaig de cul i no tinc temps ni de mirar el blog!
Parlant del sucre, la meva compi de feina en té i també està en estat i se'l tindria que mirar cada dia (com dius tu, punxant-se als dits). De fet ja ho ha anat fent, però és un patir constant i ara no ho fa tant sovint. Diu que passa una mica del tema. A més ella té problemes de pressió (la té alta) però el metge ahir li va dir que estava de conya i per tant ara està més tranquila.
Espero que tot t'estigui anant la mar de bé. Coi que fan patir els embarassos, no? ;)
Publica un comentari a l'entrada