02 d’agost 2008

POSEM-NOS AL DIA 2

Entre les altres coses que han passat aquests darrers dies n'hi ha una de trista: es va morir l'avi del Mico.

En F tenia 88 anys i, fins fa quatre dies, encara anava cada dia al casal de jubilats a fer la partida de butifarra. Era una persona que havia envellit amb molta dignitat i havia sabut adaptar-se al que la vida li donà en cada moment. I no només adaptar-se, sinó que vivia els canvis fent-los seus, sabent treure tot lo positiu que podia haver-hi... I no preocupant-se per lo negatiu. Estava content amb la família i amb les petites coses de cadad dia. Sempre de bon humor. Sempre amable. Sempre explicant les anècdotes d'una vida llarga i plena d'aventures.

D'entre tots els records que he aplegat en 7 anys de conèixer-lo, n'hi ha varis que no oblidaré mai. Varis de només meus. Quan, per la festa major de La Reserva, em vaig llevar un matí de ressaca, amb un vas d'aigua a la mà, i en F em va tenir més d'una hora explicant-me les anècdotes de la seva etapa de tractant de bestiar. I jo morint-me amb la ressaca però incapaç de tallar-lo veient lo bé que s'ho estava passant podent explicar tot allò...

Als vespres que anàvem a sopar fora i ens arreglàvem una mica, jo sempre anava amb en F i li preguntava: "F, estic guapa?". I ell sempre feia algun "aspaviento" i, tot rient, em deia que guapíssima.

I per últim, quan es va morir l'àvia del Mico, la seva dona durant més de 50 anys. Ens va mirar i ens va dir, serè: "La vida continua mentre hi hagi nous plançons". Al F l'estimàvem i l'enyorarem. I al nou plançó li parlarem d'ell, de qui va ser, del que va ser i de tot el que ens va ensenyar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, em sap molt de greu. El que es cert és això de que la vida continua i per sort vosaltres viureu experiencies molt maques d'aqui a... 18 setmanes??

Anònim ha dit...

AL DAVANT DE CASA MEVA,A MORT UN XIQUET DE 21 ANYS DE CANCER ALS OSSOS,TOT EL VEINAT HEM ACOMPANYAT A LA FAMILIA,TAN EN VIDA DAVANT EL SEU PATIMENT,COMO ARA A LA HORA DE LA MORT.A UN AVI,NO LI RESTA GAIRE CAMI,EL VOSTRE, SEGUR QUE ERA INTRANSFERIBLE,I EL DOLOR INMENS,PERO JA ERA A LA FI DEL CAMI,RESPIREU I ENDAVANT.LA MORT DE UN JOVE,NO TE EXPLICACIO.JUGANT AMB BCN.......

querida_enemiga ha dit...

Us acompanyo en el sentiment, carinyo.

Gatxan ha dit...

Miskah, Querida: Moltes gràcies!

Anònim: tens raó. Amb una persona gran la tristesa és molt més serena. I no t'has de preguntar el perquè de quelcom tan injust. Em sap greu que hagis hagut de passar per això. Ànimus!