Entre les altres coses que han passat aquests darrers dies n'hi ha una de trista: es va morir l'avi del Mico.
En F tenia 88 anys i, fins fa quatre dies, encara anava cada dia al casal de jubilats a fer la partida de butifarra. Era una persona que havia envellit amb molta dignitat i havia sabut adaptar-se al que la vida li donà en cada moment. I no només adaptar-se, sinó que vivia els canvis fent-los seus, sabent treure tot lo positiu que podia haver-hi... I no preocupant-se per lo negatiu. Estava content amb la família i amb les petites coses de cadad dia. Sempre de bon humor. Sempre amable. Sempre explicant les anècdotes d'una vida llarga i plena d'aventures.
D'entre tots els records que he aplegat en 7 anys de conèixer-lo, n'hi ha varis que no oblidaré mai. Varis de només meus. Quan, per la festa major de La Reserva, em vaig llevar un matí de ressaca, amb un vas d'aigua a la mà, i en F em va tenir més d'una hora explicant-me les anècdotes de la seva etapa de tractant de bestiar. I jo morint-me amb la ressaca però incapaç de tallar-lo veient lo bé que s'ho estava passant podent explicar tot allò...
Als vespres que anàvem a sopar fora i ens arreglàvem una mica, jo sempre anava amb en F i li preguntava: "F, estic guapa?". I ell sempre feia algun "aspaviento" i, tot rient, em deia que guapíssima.
I per últim, quan es va morir l'àvia del Mico, la seva dona durant més de 50 anys. Ens va mirar i ens va dir, serè: "La vida continua mentre hi hagi nous plançons". Al F l'estimàvem i l'enyorarem. I al nou plançó li parlarem d'ell, de qui va ser, del que va ser i de tot el que ens va ensenyar.
4 comentaris:
Vaja, em sap molt de greu. El que es cert és això de que la vida continua i per sort vosaltres viureu experiencies molt maques d'aqui a... 18 setmanes??
AL DAVANT DE CASA MEVA,A MORT UN XIQUET DE 21 ANYS DE CANCER ALS OSSOS,TOT EL VEINAT HEM ACOMPANYAT A LA FAMILIA,TAN EN VIDA DAVANT EL SEU PATIMENT,COMO ARA A LA HORA DE LA MORT.A UN AVI,NO LI RESTA GAIRE CAMI,EL VOSTRE, SEGUR QUE ERA INTRANSFERIBLE,I EL DOLOR INMENS,PERO JA ERA A LA FI DEL CAMI,RESPIREU I ENDAVANT.LA MORT DE UN JOVE,NO TE EXPLICACIO.JUGANT AMB BCN.......
Us acompanyo en el sentiment, carinyo.
Miskah, Querida: Moltes gràcies!
Anònim: tens raó. Amb una persona gran la tristesa és molt més serena. I no t'has de preguntar el perquè de quelcom tan injust. Em sap greu que hagis hagut de passar per això. Ànimus!
Publica un comentari a l'entrada