DE TOURNÉ PER NORUEGA: EL SUD.

Després d'una setmana donant voltes pel Nord, vam agafar un vol intern Evennes - Oslo i vam inaugurar la setmana del Sud, una zona molt menys agreste i de paisatges més "amables". Primera parada? Hovringen, a la zona del parc natural de Rondane, prop de Lillehammer (recordeu els jocs olímpics d'hivern que hi va haver després dels de Barcelona?...). Va ser curiós perquè m'esperava un paisatge a l'estil d'Aigüestortes i resulta que tot era molt rodó. Vull dir que les muntanyes eren molt arrodonides, molt erosionades per la neu, i no semblava que estiguéssim a no-sé-quants metres d'alçada... Bé, i també va resultar molt divertit l'allotjament que havíem reservat: una cabana a l'estil de les antigues cabanes noruegues de muntanya. El summum de lo rústic. El Mico es va passar el vespre dient-me "Mary Jane porta'm el rifle"... juas,juas,juas! En definitiva, imagineu-vos una cabana feta de troncs, amb llar de foc i espelmes, mobles antics (inclosos els llits!), cortines de floretes i.... lo más de lo más: herba el teulat! Mireu les fotos:

L'endemà vam arribar fins a Trondheim. La primera ciutat amb cara i ulls que vam veure ja que, al tenir una universitat molt important, hi ha molt de moviment i els carrers estan transitats, plens de gent jove, veus juerguecilla, etc. A més, és una ciutat prou bonica: una catedral, un centre peatonal, un riu amb un pont xulo, cases pintades una mica a l'estil de Girona, etc.


Següent parada: Andalsnes. A mig camí per poder arribar-nos fins a Alesund. Una altra ciutat bonica, que sembla que estiguis a algun país de l'Europa de l'Est perquè els edificis són de pedra amb decoració noucentista. Llàstima que ens va ploure pràcticament tot el dia....



I després, plat fort: Trollstigen i Geirangerfiord. Trollstigen és una carretera que està tallada la meitat de l'any perquè és el somni eròtic dels fabricants de biodramina. Mireu, mireu:




Resulta que la van fer als anys 20, a cop de martell i pic i pala. És a dir, moltes vegades excavada directament a la roca. Amb 11 curves de 180 graus i molta, molta, molta pendent. Però el paisatge és impressionant.

I després, el fiord de Geiranger. Un dels fiords "estrella". I bé... xulo... però... "me l'imaginava més gran", més espectacular, la veritat... El fiord en sí està bé. Punto. El que sí que crida més l'atenció són les granges que es veuen: penjades de les parets verticals de muntanya que surten del fiord. Ara estan totes deshabitades però fins a meitat de segle hi havia gent que hi vivia i criava vaques i bèsties vàries... Imagineu-vos que havien de lligar a la mainada amb cordes perquè no els caiessin barranc avall....?????!!!!....





La següent parada va ser el Sognefjord, el fiord dels somnis... oooooooooooooooh! I bé, a mi em va semblar que aquest era bastant més xulo, la veritat. A més, per arribar-hi passes per un dels glaciars més grans i antics d'Europa, el Jostedalsbreen. Un paisatge increible.



D'aquí vam passar a Bergen, la segona ciutat de Noruega. I ens va agradar molt. També amb ambientillo i bonica. L'anècdota curiosa aquí va ser que les parades del mercat del peix estaven plenes d'espanyols i catalans venent peix al piló de turistes espanyols i catalans que hi havia.... Ejem.... ????!!!!!... Sí, lo de trobar-se un munt de compatriotes per aquests móns de déu en plè mes d'agost és habitual. Però lo de trobar-se "paradistes".... Per un moment ens vam imaginar que deu ser com un Erasmus que fan els peixaters de la Boqueria a l'estiu.... En fi...




I ja, tips d'anar amunt i avall.... última parada: Oslo! Definitivament les ciutats del Sud són molt més boniques que les del Nord. A Oslo amb un dia i mig en vam tenir prou però això no vol dir que no sigui una ciutat xula i interessant. Una de les coses que ens van agradar més van ser les estàtues del Parc Vigeland.



Ara bé, el més divertit: l'última nit, a les 4 de la matinada, va sonar l'alarma d'incendis de l'hotel.... Festival!!!! És una anècdota que es mereixeria tot un post per ella sola, però us en faré un resum simplificat:

• Minut 0: ens despertem amb l'alarma.
• Minuts 1-4: completament sobats ens preguntem l'un a l'altra què deu haver estat això. El Mico es pensa que és una wake-up call (una trucada despertador), jo li dic que allò ha sonat per l'altaveu i que deu ser l'alarma d'incendis. El Mico treu el cap per la porta de l'habitació i no veu ningú pels passadissos, mira per la finestra i no veu fum ni res, decideix passar de tot i tornar-se'n a dormir. Jo aprofito per anar al lavabo. Quan en surto, miro per la finestra i veig un cotxe de bombers que arriba i aparca davant l'hotel.
  
• Minut 5-9: Li dic al Mico que sembla que això va en serio i que potser que s'aixequi... El Mico torna a treure el cap per la porta i veu que hi ha més gent que també treu el cap per la porta. Jo intento trucar a recepció per preguntar si això va en serio... Sense èxit. A recepció no contesten. Decidim vestir-nos. Ens vestim. Ens assegurem que agafem bolso, passaports, claus...
  
• Minut 10: Moment de pànic perquè no podem obrir la porta de l'habitació. ??????. Fins que ens adonem que hem de passar el pestell. El que fa la histèria...
  
• Minut 11: Sortim el passadís. No hi ha ni Cristo...????!!!!.... Arribem a l'escala d'emergència. I pugen un munt d'alemanys, noruecs, etc., que van en pijama i direcció contrària. Els mirem. Ens miren. Cara de poker. Fins que una parella de nòrdics ens diu que "False Alarm". Els mirem amb més cara de poker i no registrem el que volíen dir fins que no tornen a dir "Wrong Alarm". Llavors ho pillem: falsa alarma! Sort, perquè amb el que hem trigat a reaccionar ja podríem ser catalanets fets a l'ast!
  

I només perquè quedi per la posteritat: l'hotel estava al complert i hi havia un munt de catalans i espanyols. Doncs els únics que vam veure a l'escala d'incendis, que havien fet tot el que s'ha de fer en cas d'alarma, eren nòrdics. Els compatriotes s'haguessin rostit tots. És ben bé que som cultures diferents!