Sí... snif, snif... Valeeeeeeeeeeeeee, ja ho sé: n'he tingut un munt. Sobretot tenint en compte que vaig començar al nou curro a finals de març... És igual, fins dilluns que ve no començo altra vegada, i d'aquí a unes hores me'n vaig a El Poble uns quants dies a fer totes aquelles coses que fa temps que tinc moltes ganes de fer: estar amb la família i dedicar-los-hi temps, quedar amb tranquil·litat amb les amigues de tota la vida, anar de compres per Girona, a la platja, llegir a la terrassa de casa...mmmmm... Olé!!!!
Mentrestant, el que també hauré de fer serà vigilar amb el pes. Sip. A l'última visita la ginecòloga em va dir: "Gatxan, t'has de cuidar. Que d'ara endavant t'has d'engreixar molt i no vull que, en total, t'engreixis tant". Vale. Oído cocina. A vigilar amb el pes. Que consti, però, que jo crec que 5,5 kg en 6 mesos d'embaràs no és anar del tot malament, eh????
Núria: el viatge a Noruega ens va sentar molt bé. Tant a la nena com a mi. Jo em vaig trobar molt bé. Algunes vegades em cansava una mica però bueno, res que no es pogués solucionar reduint el ritme... Ella ha crescut bastant (i la meva panxa també!). De fet, està guapíssima...jejeje! Bé, a les ecografies encara té cara d'alien pobreta. Però jo dic que està guapíssima perquè no para de moure's i cada vegada es nota més. Ara sí que, sense dubtes i amb claredat, si algú posa una mà damunt la panxa, i té paciència, nota el moviment. A més, fa moviments molt diferents. A vegades són com cops més o menys rítmics. A vegades són el resultat de que ella es mogui per dintre la panxa, etc. És molt xulo.
Però encara no té nom. Continuem sense acabar de decidir-nos i dir: "va. fet. es dirà així!". En tenim un o dos que són els que ens agraden més però, com que no tenim data límit... Bé, sí. Quan neixi. Aleshores ens haurem d'acabar de decidir. A veure quina cara té ella i si fa cara d'un nom o d'un altre...
I ara ja ens hem ficat de cap amb el tema "aixovar". Aish.... Sort que ens donen alguns dels trastos bàsics. Això ens evitarà gastar-nos una pasta. I, a més, una amiga m'ha donat 4 caixes de roba dels seus fills... Toma ya!!!! De totes maneres, ahir vam anar a una botiga de coses de bebé del barri a fer una visita exploratòria i... déu n'hi do, eh? Encara no sabem què són la meitat de les coses que es consideren "bàsiques". En fi... sort que tenim temps!!!
A vegades penso que portem el tema amb una patxorra....
4 comentaris:
hola gatxan!!! ja veig que l'estiu ha anat de conya, que bé.
jo ja tic de tornada per bcn, tb, començo el dijous a currar... snif
quin pal, la veritat... però bé, què hi farem!
me n'alegro que tant la nena com tu estigueu bé.
ja tornem a agafar el ritme!
una abraçada
Tú nena no paras!! Noruega, Girona... T'estas convetint en la meva "idola" ;p
Pel tema de l'embaras i de la nena... jo també em pensava que m'ho anava prenent amb molta paxorra. Jo crec que és normal, són molts mesos i no pots està en estat d'euforia o d'estres constantment... mira, jo fins el 8 mesos no vaig comprar ni el cotxet, el canviador-banyera i el moises. Un día em vaig plantar a una tenda i hi vaig comprar tot de cop i en una setmana ja ho tenía a casa. Això si només vaig poder escollir el que teníen en stock, pero suficient per mí.
Igualment et dic tranquila que quan neixi tampoco s'acava el mon, básci un lloc on pogui dormir, roba per abrigar-la i panyals (MOLTS panyals). Tota la resta es lo que ens en vengut com a necessari per sobraviure. I no em deixo el tema del menja que depen de qu facis, però això si serà sobre la marxa quan ja la tingueu aquí.
Bueno, que et vagi bé per Girona.
Tranquil·la... no seràs la primera ni la última que li posa el nom a la seva filla a l'últim moment...
Uns dies a El poble... que bé que senten els aires de Girona, eh, nena??? Si és que Girona m'enamora...
(Ara em miraré totes les embarassades pensant que potser ets una d'elles...juasjuasjuas.)
Descansa, relaxa't i passa-t'ho molt bé!!!!
Un petonàs!!
Hola, guapa! He estat llegint sobre el viatge i mirant les fotos, i molt guapes, eh! Sembla un lloc preciós. Jo també, ja he tornat i ho hem passat prou bé.
En quant a l'aixovar per la nena, no facis cas quan a les botigues et diguin que això o allò és imprescindible. T'ho dic perquè quan hem anat a comprar coses pel meu nebot ens han intentat colar cada xorrada... que en fi. Per aquests casos, res millor que una mare o una àvia per dir-te què és realment imprescindible.
Me n'alegro molt de que tot vagi tan bé. Jo també a treballar dilluns, quina mandraaaaa!!!
Publica un comentari a l'entrada