- Pesa 339 grams.
- Es mou MOLT. Però molt, eh?
- Ahir estava de caps per avall. El cap damunt la meva cadera dreta.
- Tenia les mans davant la cara.
- El fèmur li fa 3'1 centímetres.
- Té tot el que ha de tenir i com ho ha de tenir: cervell ok, cor ok, pulmons ok, ulls ok, nas ok, llavis ok, estòmac ok, fetge ok, braços ok, cames ok, cul ok, columna ok...
- A l'única imatge que tenim de la cara té pinta d'alien. Pobreta.
- Tenim una imatge on es veu un peuet perfecte. És super xula.
- Ens vam emocionar un munt perquè ara sí que ja té pinta de bebito. Fins ara era una taca blanca amb coses i formes. Ahir era un bebé. Petita, petita. I sense acabar de fer. Però bebé.
En fi... va ser una ecografia molt emocionant. En serio. En el transcurs del dia a dia saps que estàs embarassada però no penses tant en el que hi ha allà dins. I aleshores, et fan una ecografia com la d'ahir i veus la teva nena... I ooooooooooooooooooooohhhhhhhhh! Et sembla increïble que només faci uns mesos que no hi havia res. I, en canvi, aviat serà una personeta. I després ens dirà mama i papa. I... Aquestes coses t'ajuden un munt en anar-te fent a la idea de tot plegat. I, a més, et mantenen la il·lusió a dalt de tot. Fantàstic.
4 comentaris:
m'has fet posar la pell de galliiiinnaaaaaa!!! vull ser mare!!!!!!!
aishhhh
avui m'ha trucat una amiga que es casa a finals d'agost que també està embarassada! de 2m i de sorpres total, però està contenta.
si ja ho dic jo que m'ho hauré de plantejar...
me n'alegro que tot estigui bé, gatxan, de veritat. Que guai.
Ostres, sí que m'he perdut coses aquests dies.
Quina emoció!!
Me n'alegro que tot estigui bé.. espero jo també aviat poder donar aquesta notícia!!! un petonarro i a disfrutar-ho!!! ;)
Una nena!!!!! Quina ilu!!!! Moltíssimes felicitats!!!
És normal posar-se en plan "trascendental", realment quan neixi et donaràs compte de que tens entre les mans a un altre ser humà i que de tu depen en gran mesura que creixi equilibrat i feliç. I l'entendràs i es farà entendre i cada petita fita d'ella tu ho viuràs en primera persona com si te estigues passant a tu o, inclus, ho sentiràs més. Diria que això és realment la "magia" de ser pares, que sense conflictes prefereix 1000 vegades més la seva felicitat que la teva, perquè la seva també serà la teva...
Publica un comentari a l'entrada