VARIS I L'EMBARÀS (VE)

Buenooooooooooooooooooooo.... Com que tinc ganes d'explicar coses però no vull que això sigui monotemàtic he decidit que, de tant en tant, faré un Varis relacionat amb l'Embaràs. Què us sembla?

1. En primer lloc: MOLTES GRÀCIES per la vostra alegria i les vostres felicitacions. Els vostres comentaris m'han fet somriure... Sou uns solets!
2. No tenim pensat cap nom... Creieu-me si us dic que encara estem fent-nos a la idea de tot plegat. Per una banda, no ens volíem il·lusionar gaire per si de cas el perdíem. I, a vegades, per no il·lusionar-se, el millor és no pensar gaire... D'altra banda, l'emoció i l'alegria es barregen amb certa por. Ja ho explicaré amb més detall però, perquè us en feu una idea, una part de mi no pot evitar emocionar-se terriblement pensant que hi haurà algú que em dirà "mama" i, paral·lelament, estic acollonidíssima de no saber-ho fer bé.... Aish...
3. Com em trobo? Doncs bastant bé, la veritat. El síntome més emprenyador que he tingut (i més humillant) han estat els gasos. Us ho podeu creure?????!!!!! A partir del dinar se m'inflava la panxa i semblava que estigués de 5 o 6 mesos. Incòmode a matar. De fet, fa setmanes que porto roba "dissimuladora". Sort que sembla que els darrers dies la cosa està millorant... Un dia vaig vomitar pel carrer. Festival. Com que anava arreglada i mona, la gent no em mirava amb cara de "ets una borratxa perduda" però va ser una experiència bastant xunga, la veritat.
   
4. Ara mateix, el que em fa més neguit és l'ecografia/escaner de dilluns que ve. Voldria haver-ho passat ja. Vull saber que tot està correcte i que podem mirar endavant tranquils. Aish... L'altre dia a la nit em vaig despertar i em vaig posar a pensar què faríem si surt malament. I vaig acabar plorant. El Mico ho té claríssim. I jo suposo que també però sé que, en el fons, ho passaré molt malament si optem per un abortament. Va! Pensem en coses positives, vale? Sortirà bé i el nen o la nena estarà perfecte. Oi?
5. Sort, sort, sort que, abans que m'agafessin, li vaig dir a la directora del lloc on treballo ara que "el meu company i jo estem buscant un fill". Li vaig dir que entenia que això no havia de condicionar la meva contractació però que era conscient que tenia conseqüències organitzatives i pel funcionament de l'entitat. Em va agrair l'honestedat i em va contractar. Sort. Perquè ara li podré anar a dir que estic embarassada bastant més tranquil·la.
   
6. Per últim, per a les que vulgueu quedar-vos embarassades més tard o més d'hora: toqueu gats i treieu-los-hi la merda de l'arena, mengeu verdura poc netejada, mengeu embotit que no sapigueu d'on surt, carn crua a dojo, etc. És a dir, feu tot allò que calgui per contagiar-vos la toxoplasmosi. O feu-vos una analítica que us digui si ja l'heu passat. Així, quan us quedeu embarassades, estareu tranquil·les i podreu menjar embotit i tocar gats sense haver de patir per si esteu posant en risc a la criatura. Jo m'he passat cinc setmanes pendent del tema i ha estat una merda. Ara bé, mai he estat tan feliç de ser de poble, haver tingut gats tota la vida, haver tocat totes les bèsties hagudes i per haver, haver-me zampat el fuet del veí que no havia passat per cap control sanitari, etc. Exacte: sóc immune a la toxoplasmosi des de no sé pas quants anys fa. Alegria. (PD. D'altra banda, qui us digui que us desfeu del vostre gat o gata, en cas que en tingueu i us quedeu embarassades, és una persona desinformada que només crea alarmisme.)

I això és tot per avui. Un altre dia els debats existencials, les reflexions,...