FINDE DISTRET

Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....

He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...

Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.

Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.

Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.

Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.

Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......

.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................

Què????!!!!

Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.

Ejem... De bojos.

I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.

A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".

Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.

Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.