27 d’abril 2008

FINDE DISTRET


Gairebé són 3/4 de 9 del vespre i encara és clar.... OOOOOOOOOOOOOOOOOOOh!!!! Em poso tan contenta quan el dia s'allarga, s'allarga i s'allarga... M'encanta la primavera, el bon temps, el solet. Aish....

He tingut un cap de setmana distret. Amb coses bones i coses no tan bones...

Divendres sopar amb els amics. Bien. Divertit. I anar a dormir, que no podia de cansament.

Dissabte vam haver de fer xafarranxo de combat. Teníem el pis fet "unos lobos" i venien uns amics a passar el cap de setmana a casa. Jo escombro. Tu fas els llits. Jo poso un rentaplats. Tu netejes la cuina. Jo plego la roba. Tu canvies l'arena de la gata. Jo. Tu. Jo. Tu..... Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing. Van arribar cap a la 1. Amb nena petita d'1 any i 4 mesos inclosa. Que maca, que maca. Està maquíssima. Es va enamorar de la Saigon. I la Saigon flipava de veure que hi ha éssers humans petitets i poc àgils que van per casa en plan apissonadora. La nena perseguint la gata i la gata fugint-ne, però quan la nena es girava, la gata perseguint la nena. Festival.

Ja us podeu imaginar la resta del finde no? Jalar, passejar, xerrar, jugar al Carcassonne, anar a comprar vi, sopar, beure, xerrar, dormir, esmorzar, xerrar, anar caminant fins a la Barceloneta, dinar una paella... mmmmmmmmmm. Xulo, eh? Lo curiós és que amb la nena ens ho hem passat teta. És un solet, una criatureta d'aquelles tranquil·les i que gairebé sempre estan de bon humor i no es fan estranyes a ningú. I amb els seus pares també molt i molt bé. Feia temps que no ens vèiem, fèiem coses junts, i aprofitàvem per xerrar tranquil·lament. Guay.

Avui a la tarda han marxat tots. I quan dic "tots" vull dir els amics, la nena i el Mico també. Estic home alone amb la Saigon. Snif, snif.

Bueno, i abans de que el Mico marxés he tingut temps d'emprenyar-me com una mona... Per això dic que el finde ha estat distret. Tan bé que havia anat... Avui era el cumple de la meva sogra i s'ha liat un merder tonto però que m'ha fet enfadar bastant.... Aish... Que ella i jo tenim una relació complicadilla, suposo que a aquestes alçades del blog ja havia quedat clar, no? Però, últimament, la cosa s'havia calmat / solucionat una mica. Jo havia optat per "terra i temps pel mig" i per ser d'allò més amable i bona jove quan ens veiem. Avui, com he dit, era el seu cumple, i mentre estàvem passejant, al matí, el Mico l'ha trucat per felicitar-la. Jo estava per la criatura i pels amics i el Mico l'ha felicitada en nom de tots dos i li ha dit que records de part meva. Jo, en cap moment, no he dit que no m'hi volgués posar, sinó que el Mico ha optat per fer-ho així. Doncs bé, sembla ser que la sogra s'ha près fatal que jo no em posés al telèfon. Que amb una felicitació de parts de tots dos no n'hi havia prou. A mitja tarda el Mico ja tenia un missatge del Tato, el seu germà, dient: "Que la Gatxan truqui a la Mama per felicitar-la". Després, el Tato ha trucat per telèfon per dir-li al Mico que "la Gatxan s'havia d'haver posat al telèfon i felicitar la Mama perquè la Mama s'ha près molt malament que la Gatxan no ho fés"......

.....????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!..................

Què????!!!!

Jo flipant en colors. Resulta que:
1. Des del punt de vista de la sogra, la Gatxan vés a saber què és perquè no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.
2. Tota la família pendent del super-mega-disgust de la sogra perquè la Gatxan no s'ha volgut posar al telèfon i felicitar-la.

Ejem... De bojos.

I el Mico va i em diu que truqui a la sogra i la feliciti. Que què????!!!! Que jo truqui?????!!!! Després de que tu m'hagis fotut en aquest merder?????!!!!! No majo, truques tu i ho aclares i després, si de cas, m'hi poso jo.

A favor del Mico s'ha de dir que hi ha trucat i ha fet un intent d'aportar la informació necessària per esclarir el tema. Gràcies Mico. En contra de la sogra s'ha de dir que quan m'hi he posat per felicitar-la d'una puta vegada m'ha fotut una merda de paper. En plan "estic fotudíssima, sóc una víctima de tot i de tothom, i ara què em vens a dir que ja és massa tard".

Flipant en colors. En serio. Si la meva família li muntés aquests sidrals al Mico.... M'he enfadat molt perquè a més, com sempre, li hem acabat seguint el joc. Però, a sobre, quedant fatal pel mig, essent els dolents o la dolenta de la pel·lícula. I sabeu què em fot més? Que, realment, l'única cosa que té sentit és no fer-m'hi mala sang. I continuar amb la filosofia del "temps i terra pel mig". Que això no canviarà mai.

Sort, sort, sort que són quarts de nou del vespre i encara és clar. Que aquesta setmana només curro 3 dies. Que dimecres marxo a Porto. Que el Mico és un solet. Que ha sigut un cap de setmana xulo. Que estic molt contenta amb algunes sorpreses que dóna la vida. I que, tot i que complicada, la vida sempre és bella. Alegria.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Algunes persones en sabem molt de fer.se les víctimes....
Ànims, gaudeix del teu viatge i oblida, si et deixen és clar :)
Petonet

Anònim ha dit...

Nena, potser per la dona era important que la felicitessin, totes no tenim els mateixos desitjos/neures, potser t'hi hauries d'haver posat per voluntat pròpia, no esperar que t'ho demanesin si ja teniu una relació "complicadilla". La meva sogra té algunes coses/manies que només entén ella, però com que no em costen gens fer-les com vol, ho faig i aquí pau i desprès glòria. No sé sap mai quan necessitaràs els sogres, i més val tenir-los contents!!

Gatxan ha dit...

Anònim: tens tota la raó. M'hi hauria d'haver posat per voluntat pròpia perquè, com ja he dit al post, em vaig negar en rodó a posar-m'hi quan el Mico va fer la primera trucada. Però en rodó, eh? Vaig clavar els peus a terra i vaig dir: jo no hi parlo. Que la feliciti santa rita. I, és clar, com que sóc una diva, no vaig voler fer la trucada fins que m'ho van demanar de genolls... Crec que al post ha quedat claríssim que aquesta va ser la situació... Oi?

A veure Anònim, jo entenc que tothom té les seves coses. I sí, segurament per ella era important que jo també m'hi posés i la felicités. Però no va ser volent, ni intencionat. És que no ens vam adonar de que hi havia cap problema fins a la tarda... A més, jo no em vaig assabentar de tot el pollo fins després de la trucada del meu cunyat.

I, sincerament, lo de fer contenta a la gent per quan la necessitis... Jo no hi crec. A la gent l'has de fer contenta perquè te l'estimes i et fa il·lusió fer-la contenta. I quan els sogres m'han necessitat de veritat sempre hi he sigut. Perquè, en el fons, la meva sogra és molt bona persona i, com tothom, també es mereix que la cuidin i l'estimin. Lliurement, però.

Anònim ha dit...

Renoi, un dia que em decideixo a deixar un comentari! He entès el post perfectament, no et volia donar cap lliçó, només t'explicava la meva experiència. Estic d'acord que no s'ha de fer contenta la gent per interès (era una broma, que no ha funcionat...) sinó per que l'estimes, aleshores raó de més per tenir cura d'aquestes petites coses.També, val a dir que som afortunades de tenir companys comprensius. AnònimA (es fa estrany que es dirigeixin a tu amb un nom masculinitzat!)

Gatxan ha dit...

Festival! La primera "bronca" blogera en dos anys i la tinc per culpa de la sogra... Aish... Suposo que s'ha notat que el tema m'altera, eh?

AnonimA, deixa tots els comentaris que vulguis, dona. Habitualment no mossego....

Núria ha dit...

Nenes, tranquil·litat que ve un pont...jejeje.

Ei, Gatxan, no passa res, "una mala tarde la tiene cualquiera"! I s'ha de reconèixer que el tema donava de si.
Un petó!!!!!!!!!!!!!!

Rebeca ha dit...

La meva sogra es va emprenyar perquè al seu “cumple” la vam felicitar per la tarda!!! Desconsiderats que som!!
Gaudeix del pont!!!

SANDRA ha dit...

Després de llegir tot això queda confirmat que el tema SOGRES és complicat. Aix, si jo us expliqués... amb un blog no en faria prou...jejeje! necessitaria una llibreta DINA3!!!
Ànims Gatxan, entenc perfectament la teva cabrejada... ja ho diuen: cornuts i pagar el beure!
Visca el pont de maig!!! :-D

Ann ha dit...

veus? doncs jo tinc molta sort en aquest sentit, però t'entenc gatxan.
Que disfrutis molt del pont a Oporto! i de la 'solteria' d'aquests 2 dies!
un petonet!

Anònim ha dit...

Hola guapa!!!

Sense entrar en polèmiques de sogres... sóc una futura sogra :_( et desitjo un bon pont!!!

querida_enemiga ha dit...

Ai carinyuuuuu... Acabo d'entendre el comment que m'havies deixat al meu blog (tia, et poso als meus preferits que si no... passa el què passa).

Doncs això, que paciència!! Que elles s'ho perden. Tu et portes una estoneta malament, però pensa una cosa: elles estan sempre maquinant com fotre, i això les amarga a elles encara més.