09 de març 2008

REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS

Al blog no parlo gaire de política perquè, tot i que tinc una ideologia bastant definida, moltes vegades em costa trobar les paraules justes per fer-me entendre. A més, admeto que em costa ser tolerant amb segons quines idees i passo de segons quins comentaris que el personal em pugui fer.... Sí, ja ho sé, aquest és el pitjor "pecat" en el que es pot caure. La norma bàsica de la democràcia és respectar les opinions de tothom. Sense aquesta premisa, mal aniríem.



També us dic que només em costen algunes idees determinades. És a dir, les del PP. Obertament us diré que avui he votat Iniciativa i que les pasades generals vaig votar PSC. I que avui el meu vot ha estat ideològic. Per una vegada he intentat que no em vencés la temptació a recórrer al vot últil.... I la veritat, llegia el programa d'Iniciativa i pensava: tengui, tengui, tengui... En fi...



Pel que fa a les idees de les altres persones, si bé no comparteixo els plantejaments de Convergència i d'ERC, tampoc em posen nerviosa ni m'alteren. Jo sóc d'un nacionalisme molt moderat. Amb catalanisme en tinc prou. Però ja està.



Qui em posa francament nerviosa és el PP. Així de clar. M'altera. Em supera. Amb ells em costa moltíssim ficar-me al cap que tothom té dret a la seva ideologia... Ja ho sé, ja ho sé: he de treballar en això... Potser és que em prenc la política molt en serio (o això em diu el Mico, amb bastanta raó) però jo penso que un posicionament polític és, també, un posicionament moral. Em passo de la ratlla? Potser sí. Però per mi la política és, precisament, una manera d'entendre la societat i les relacions entre les persones. Configurem les nostres idees polítiques en funció dels nostres valors i dels nostres principis. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres idees polítiques diran molt del que som com a persones...



Per exemple: Per mi, la igualtat i la justicia són valors fonamentals. Justicia també vol dir ètica, equitat i honradesa. Aleshores, la igualtat entre persones és i ha de ser, per mi, la base del funcionament de la nostra societat. La base de la convivència i el respecte entre persones. Així doncs, no es justifiquen de cap de les maneres, les desigualtats que defensen ideologies com les del PP. Que quines desigualtats? Doncs desigualtat en els drets de les persones: no només no van votar la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i la Llei de matrimonis homosexuals; sinó que les han recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aleshores, està clar que el PP no pensa que sigui necesari legislar per a que les dones tinguem els mateixos nivells d'ocupació, de salari i d'oportunitats professionals que els homes. I si algú està pensant en dir-me que faig demagògia, gustosament li recordo que els nivells d'atur són superiors entre les dones, que les dones cobrem més d'un 20% menys que els homes i que les dones ocupem molts menys càrrecs directius. També és evident que el PP no creu en la igualtat entre totes les persones, idenpendentment de la seva orientació sexual. I jo em pregunto, per què una persona homosexual no ha de tenir dret a veure reconegut, jurídicament, el seu amor i la seva relació estable amb una altra persona? Per què s'ha de trobar en situacions d'indefensió legal en les que els heterosexuals no tenim cap problema? Aleshores, és que pensem que nosaltres som millors que ells? I que per això hem de tenir més drets? Hem d'estar més protegits?...



I, tot això, sense haver entrat a parlar de l'ús que està fent el PP al fenòmen de la immigració... Que em posa que ni us ho explico...



Qui vulgui dir-me que m'ho prenc massa a pit, vale. Potser té raó. Però crec que, de fet, només he de treballar en la meva capacitat de tolerància. Que les meves idees les tinc molt clares...

4 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs jo trobo que t'expliques molt, però molt bé!
Un petonet

Rebeca ha dit...

Molt bé explicat Gatxan. Jo sento més o menys lo mateix (encara que l’altre dia una entrevista al Duran Lleida també em va atacar els nervis), i del PP el que més m’ofèn es que utilitzen el mètode de “una mentida repetida mil cops es converteix en veritat”
Ja tenim els resultats, i encara que estic contenta de que hagi guanyat el PSOE estic una mica decebuda de que tantíssima gent voti al PP encara. (A més jo també voto a Iniciativa i em perdut un escon amb lo macos que som!)

SANDRA ha dit...

Gatxan nena! quin discurs. Comparteixo totalment la teva opinió, encara que diferim en una cosa...jo sóc votant d'ERC. Aquest any però no ho he fet. M'han decebut i penso que en Carod perd punts per moments! així doncs, no me n'he pogut estar i he recorregut al vot útil: el del PSC.
Jo tampoc entenc com encara hi ha gent que vota al PP. Cal dir però que Girona (la meva província) és la única de tot l'Estat on el PP no ha aconseguit ni un diputat!!! VISCA GIRONA I ELS GIRONINS!!! ;-)

ANNA ha dit...

doncs jo, com la Sandra, he recorregut al vot útil del PSC perquè estava cagada que pogués treure el cap el putu Mariano...
de normal, voto als verds, mensy una vegada que vaig votar a ERC perquè em covencia el seu discurs, cosa que ara fa temps que no...
Em mola que hagin sortit els socialistes, però em sap greu que a l'augmentar la dreta, tot això de més que té el Zapatero sigui dels partits petits de l'esquerra... com jo ha pensat molta gent i els ha perjudicat. Culpa també del bipartidisme de tot moment...
almenys, tenim un govern d'esquerres...