Liberté
Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!
Égalité i fraternité
Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!
Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.
Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!
4 comentaris:
Espero que vagi molt bé!
Petonet
Bon viatge no saps l'enveja que em fas!!
A mi també em faria cosa això de la Saigon, al comencement de tenir jo les meves només les deixava un cap de setmana i ja patia... les primeres vacances més llargues que vaig fer (15 dies) les vaig deixar amb la meva avia... va dir: NUNCA MÁS!
I bé, ara ja no tinc recança de deixar-les soles, més que res perquè vaig llegir que un gat és més de la casa on viu que no de les persones, ser que s'estresarien moltíssim més si les dugues a un residencia i potser perquè són dos i perquè ser que tinc a la "forta" (la Dana) i a la dependent (la Miska) que es recolza en la primera.
Potser sí que a la Saigon li anirà bé una mica de "independència", ja ens ho explicaràs com la trobàs a la tornada!!
Gatxan, que et vagin molt bé les vacances a França!
Descansa, desconecta molt i carrega piles a més no poder... i si ho aconsegueixes, quan arribis m'expliques com es fa això...jejeje.
Ostres, veig que això de tenir un gat és gairebé com tenir un fill... no deixen dormir???
Un petó!
Que vagi molt bé!!!
Bon viatge Gatxan!!! espero que t'ho passis molt bé al país veí. Ja ens explicaràs a la tornada...volem fotiquis! un petó i bones vacances de Setmana Santa. ;-)
Publica un comentari a l'entrada