Aquest és el poble on va nèixer el meu pare i d'on ve la meva família per la banda paterna. És bonic, oi? Està enmig d'un paisatge espectacular, estiu i hivern. A la quinta forca i, per això, molt tranquil i verge. Un racó de Catalunya a conservar i protegir.
En aquest poble, fa poc, es va morir la meva besàvia. Tenia 99 anys i havia viscut tota la vida aquí. La meva família (per totes dues bandes) és molt longeva. De 8 besavis que tenim, jo n'he conegut 5 i gairebé tots han arribat als 90... Ja ho diuen: mala hierba... Dels 5 que he conegut, amb qui he tingut menys contacte és amb ella, l'última besàvia, la del poble de la foto. I aquest post li és un petit homenatge: de part de la besnéta que va veure tan poc en una barreja de circumstàncies adverses i deixadesa de tots plegats. Un petó iaia Ramona, bon viatge!
1 comentari:
M'agrada molt aquesta fotografia...quins paissatge! ideal per ara que ja som a l'hivern. No podem saber d'on és?
Jo ja no tinc ni besavis ni avis. Les relacions entre els humans són molt complicades...sempre hi ha aquell amb qui més t'hi avens i aquell amb qui no et pots veure. N'hi ha de tots colors!
P.D: Segur que la teva besàvia t'agrairà l'homenatge des d'on sigui. Un petó.
Publica un comentari a l'entrada