Controlar, segons el diccionari:
- Verificar, sotmetre a un examen minuciós.
- Vigilar, censurar. Controlar les entrades i les sortides.
- Regular, dirigir el funcionament. Dispositiu per a controlar una màquina.
- Exercir una influència directiva o restrictiva sobre quelcom.
- Tenir sota domini. Controlar la situació.
- Tenir domini sobre si mateix. No saps controlar-te.
Quin horror no? Doncs bé, per culpa d'algun trauma infantil encara per acabar de desxifrar*, sóc una persona bastant controladora. La majoria de les vegades, en el bon sentit de la paraula. És a dir, m'agrada tenir les meves coses controlades: conèixer-les, veure-les venir, saber-ne tots els detalls, i poder decidir què vull. Sobretot, poder decidir ben informada. Això em dóna seguretat.
Així, i per exemple, no vaig parar fins que no ho vaig saber tot de l'operació: contingut, tècniques a utilitzar, possibles complicacions, etc. El Mico em mirava amb cara de "estàs xalada". Ell d'aquestes coses no en vol saber res. Jo, en canvi, necessito saber-ho tot.
El mateix amb moltes altres coses: m'agrada conèixer i planificar què faré en un cert temps vista. I m'inquieta molt pensar que no puc planficar, organitzar o dirigir. Els imprevistos em destaroten bastant i em costa reaccionar... Adaptar-me als canvis se'm fa difícil... Em fot que d'altres persones decideixin per mi o m'organitzin la vida... Em seguiu? La part més negativa de tot plegat és que, a vegades, sóc bastant cap-quadrada i inflexible...
El millor? Que em conec. Sé que peco d'això. I intento "relaxar-me". És a dir, em dic a mi mateixa que la vida serveix per carregar-se tots els plans que jo pugui fer, que dels canvis i dels imprevistos també en podem gaudir i aprendre... I que jo mateixa m'adono de que, en moments concrets, estic essent cap-quadrada i inflexible i intento mirar-me les coses d'una altra manera... Però està essent una batalla dura, eh? Diguem que el 75% del temps sóc la Gatxan controladora i el 25% restant sóc la Gatxan "take it easy". La qüestió és: ho puc dividir per temes? Puc aconseguir ser controladora per unes coses concretes i ser relaxada per unes altres? Crec que d'aquesta manera podria combinar lo bo del control amb lo bo del relax... Com ho feu vosaltres?
*A vegades penso que els traumes infantils estan sobrevalorats... jejejeje!
1 comentari:
M'ha fet molta gràcia llegir el teux text perquè m'hi he vist molt reflexada...jejeje. Jo també sóc una controladora!!! De totes maners, en aquests últims anys (potser fa dos o tres anyets) he notat que ja no ho sóc tant, que puc ser capaç d'adaptar-me a fets sorgits espontàniament. Suposo que també es deu a la meva feina, des que treballo en una escola, he après a adaptar-me als imprevistos...i de quina manera! Moltes vegades programes coses que has de deixar per banda perquè n'apareixen d'altres. O bé, et planifiques la feina amb temps però l'estrés del dia a dia et fa anar sobre la marxa i acabes fent la feina al dia...cosa que no suporto!!!
Publica un comentari a l'entrada