... per molts viatges que faci, per molt que visqui a Barcelona... no deixaré mai de ser de poble...
Poseu-vos en situació: Guadix, 3 de la tarda. Trobo un bareto amb una terrasseta on dinar. Demano un plat combinat 100% colesterol (llom, ou ferrat, patates fregides i pebrot) i una cervesa sense alcohol. M'assec a la terrasseta. Em porten la birra i un plat amb patates xips i un entrepanet petit amb llom, pebrot i una cosa que sembla ou ferrat. I jo clar, m'ho començo a jalar que estic morta de gana... Fins que penso: "quina noció més estranya té aquesta gent dels plats combinats. Que petit. Amb això em quedaré amb gana". I quan apareix el cambrer li dic que si-us-plau si em pot tornar a portar la carta. Que amb només allò em quedaré amb gana.
I el cambrer que em mira i em diu... ejem... "ez que ezto é la tapitá señoritá. Que lah ponemóh con la cerveza. Ahora viene er plató"....
....... JUAS, JUAS, JUAS!!!!!!!!!!!
Per favooooooooooooooooooor! Vaig començar a riure com una boja dient-li que "esto es la falta de costumbre"... El tio encara riu.
No és que tinguin una noció estranya dels plats combinats, no. El que tenen és una noció estranyíssima dels aperitius!!!!! Una "tapita"?????!!!!! Amb 2 d'aquells jo ja hauria dinat!!!! jejeje!
La veritat és que després em vaig adonar de que havia obert la boca massa ràpid. Si m'hagués parat a pensar un moment m'hauria adonat que el llom de l'entrepà era adobat. Que lo blanc no era ou sinó mayonesa. I hagués recordat que a Andalusia et donen tapes amb les begudes...
Ai senyor! És que quan em surt la vena aquesta de poble...
1 comentari:
Jajajajajaja...bonissim!!!!!
He rigut molt perquè m'he fet la imatge de la teva cara i la del cambrer!! Jajajaja.
Sort que els andalusos tot ho diuen amb gràcia!
Publica un comentari a l'entrada