NOVES CLASSES PRIVILEGIADES

Ja ho sé. El títol del post és un rollo. Però deixeu-me que m'expliqui i veureu com tothom hi té quelcom a dir. Us explicaré el cas de dues amigues:

• La N es va quedar embarassada fa cosa de 2 anys. Va tenir un embaràs còmode i sa. Sense grans problemes. Es va trobar bastant bé durant tot el temps i, al 7è mes, va decidir que ja en tenia prou de treballar. Va anar al metge, li va dir que tenia ciàtica, i es va agafar una baixa fins que nasqués la criatura. Una vegada va haver tingut la seva filla, i acabat el permís de maternitat (16 setmanes), es va acollir a una excedència d'un any. Quan la nena ja tenia un any i 4 mesos la va portar a la guarderia i se'n va tornar a treballar. Amb reducció de jornada i totalitat del sou. Això sí.



• La A es va quedar embarassada l'any passat. Va tenir un embaràs còmode i sa. 7 dies abans de sortir de comptes sortia del curro a les 9 del vespre. L'endemà ja no va anar a treballar perquè no s'acabava de trobar bé i va parir el dia següent. Després de 3 mesos, ha tornat a treballar en una fòrmula creativa: treballa full time 3 dies a la setmana i està de permís de maternitat els restants. Així fins que la nena tingui 6 mesos. Després, si vol i l'empresa hi està d'acord, podrà reduir-se la jornada. Amb reducció de sou, això sí. Excedència??????

Test: endevineu quina de les dues és funcionària.

Per què el títol del post es diu noves discriminacions? Doncs perquè en l'àmbit de la conciliació de la vida personal i professional s'està creant una realitat dual al nostre país. L'administració pública, partint d'un suposat deure de ser exemplificadora i suposant que les empreses privades li seguiran el pas, ha establert un sistema de privilegis del que sols se'n beneficien els/les funcionaris/es.

Per què? En el fons, el que s'ha volgut és assegurar el vot d'una administració que, recorde-m'ho, és inoperant, ineficient i mediocre. De bons funcionaris n'hi ha ben pocs, creieu-me. I més enllà d'això, no s'ha aconseguit res més. Les empreses privades, en realitat, no li han seguit el pas a l'administració i els treballadors/es continuem conciliant poc i malament. És just que la N tingui més drets pel fet de ser funcionària? És just que la seva "ciàtica" l'haguem pagat entre tots, amb una seguretat social que va com va? És just que ella hagi pogut tenir una ciàtica mentre que la A ha hagut de treballar fins l'últim dia, a risc de veure perillar el seu lloc de treball? És igualitari que una persona continui cobrant la totalitat del sou mentre que l'altra veu com se li redueix la part proporcional a la reducció de jornada? Quants pares de l'empresa privada s'han pogut agafar una part del permís de maternitat sense que els hi hagin posat mala cara? Etc.

En fi. Ja sé que el to del post és diferent al que utilitzo habitualment. Però és que estic encesa. Porto tota la tarda arreglant un manual que repassa tots els drets i serveis als que hauríem de tenir accés els treballadors i les treballadores en matèria de conciliació.... JUAS, JUAS, JUAS... I com més va, més m'encenc.

Normativa bàsica de referència (per qui vulgui consultar com està el tema):

• Llei 6/2002, de 25 d’abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 de1 Decret legislatiu 1/1997.
• Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.
• Ley Orgánica 3/2007 de 22 de marzo para la igualdad efectiva entre mujeres y hombres.
• Ley 39/1999, de 5 de noviembre, para promover la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras.