Ahir vaig anar a dinar a un restaurant que hi ha al costat del curro amb una companya de feina. Mentre xerràvem de com ens havia anat el cap de setmana vaig veure de reüll a una parella que, davant de la porta del lavabo, començava a petonejar-se i magrejar-se a base de bé... Si. Allà mig. Entre el meu primer i segon plat. Ben arrambadets l'un amb l'altra, ell li va agafar fort el cul, ella va posar les seves cames entre les d'ell, el morreig era espectacular, ell li va començar a petonejar el coll, etc. Us en feu una idea, no? Ho van deixar estar quan el lavabo de noies va quedar lliure. Ella hi va entrar i ell va sortir fóra del restaurant a esperar-la. La veritat és que jo els tenia de reüll però la meitat del restaurant, els veia sense haver de mirar... Sí, un dinar entretingut. I això que el restaurant és d'aquests de menú a 10€...
En fi, a mi no em va molestar. Si s'haguessin començat a treure la roba, sí que hagués flipat en colors però... molestar-me? No. Deu ser la vena voyeurista que gasto. Aquestes coses no m'ofenen. El que sí que passa, però, és que al·lucino de que la gent tingui la capacitat de fer marranades en públic sense immuntar-se. Digueu-me reprimida però jo em moriria de vergonya. Sóc totalment incapaç d'anar més enllà del tradicional morreig de discoteca: fosc i alcohòlic. La resta, en privat.
Crec que una cosa és el morbo aquell de si t'atrapen: els lavabos de la facultat, el picadero del poble, etc. I una altra és muntar-t'ho en públic. Directament. Em seguiu? Aleshores, la meva pregunta és: heu fet marranades en públic alguna vegada? I què tal? M'estic perdent algo?
2 comentaris:
D'això si que se'n diu estar ben distret mentres dines!! jajaja.
Jo realment també admiro aquesta gent que no té cap mirament...ja m'agradaria ser així a mi! juas juas...
Jo mai!!!! Jo crec que aquestes coses són privades... a veure, més enllà d'un petit morreig, però no suporto ni que em toquin el cul ni que em toquin els pits ni en broma, en públic.
Només et diré que tinc bastant pit i, a vegades, sense adunar-me això que m'ajupo una mica i "se ve lo que no se tiene que ver". Com m'adoni que hi ha algun tio mirant deixo automàticament el que estic fent i només faig que tirar-me la roba (jersei, camisa...) cap endarrere que acabo posant-me l'escot a l'alçada del coll.
Però igualment, enrollar-se en públic (no conto les discoteques amb racons i fosques) ho trobo de molt mal gust.
Publica un comentari a l'entrada