Ahir vam anar al cine: 28 semanas después. L'heu vista? És la seqüel·la de 28 días después i està molt bé tot i que FA MOLTA POR. Deixant de banda que jo sóc una mica masoca i sóc d'aquelles que es passen mitja peli tapant-se els ulls, aquest tipus de pelis sempre em fan venir el que anomeno síndrome de supervivència.
I què és el síndrome de supervivència? Doncs allò de fer una llista mental de tot el que faríeu en cas de trobar-vos en una de les molt probables situacions següents: fi del món per intervenció divina o per causa d'un meteorit, invasió alienígena, desastre mediambiental en format variat, epidèmia galopant de virus terrible i asquerós, etc. Sí, ja ho sé, estic guillada....
Però és que també estic molt avorrida i, mira, això és una distracció: com que sóc una persona organitzada i m'agraden les llistes, quan veig pelis d'aquestes sempre perdo el temps pensant en el que he de fer / faria en cas de super-mega-desastre:
1. Comprar-me/robar una moto: jo no intentaria sortir de Barcelona per les rondes en cotxe. Ni boja, vamos, ja que seria motiu evident per palmar-la fent cua. Penseu que en circumstàncies normals sóc una bona ciutadana, però en cas de super-mega-desastre, el robatori de motos estaria justificat.
2. Anar-me'n als Pirineus. Té tots els avantatges: està suficientment elevat en cas d'inundació extrema (veure Deep Impact o El día Después), hi ha racons on aïllar-se de tot en cas de virus terrible i asquerós (veure Estallido), es pot anar de cacera fàcilment per a proveir de menjar, etc.
3. Posar-me en forma. És evident que tal i com estic ara no puc fugir corrent dels zombies, no puc aguantar situacions extremes, no puc escalar muntanyes ni cordes penjades, etc. En fi, no puc fer totes aquelles coses que a les pelis garanteixen la supervivència.
4. Aprendre a fer de pagesa. Tothom sap en una situació de super-mega-desastre, els primers temps es viu gràcies a menjar en conserva. Però després, quan ja s'ha caducat tot, és necessari saber plantar i fer crèixer tomàquets, patates i enciams. El nivell avançat és arreplegar unes quantes gallines, cabres, etc.
5. Camí dels Pirineus, parar en una biblioteca i xorrar uns quants manuals: manual de medicina de primer auxilis, manual de bricolatge i invents varis (rollo MacGyver), etc. Siguem realistes, no tinc cap coneixement propi que em garantís la supervivència (per favor! quina pena!)... Sí, ja ho sé, torno a parlar de robar coses però no hem d'oblidar que en una situació de super-mega-desastre la civilització se n'aniria a la merda...
6. Aprendre a disparar alguna cosa. Sí, em repel·leix la violència. Només d'admetre-ho a la llista em venen tots els mals però, en últim terme... com defensar-me dels zombies? i dels alienígenes? Tothom ha vist o ha llegit Mecanoscrit del Segon Orígen i tothom sap que, a vegades, no hi ha altre remei.
Bueno. Aquesta és la meva llista bàsica de supervivència. Heu intentat mai fer-ne una? Què hi heu posat? Què m'he deixat?
3 comentaris:
Jo no ho havia pensat mai... sempre he pensat que faria en una situació d'incendi (si es crema casa meva que és el primer que agafaria... he de confessar que les gates no són la prioritat... tot i que he pensat sistemes per que es salvin o puguin ser rescatades).
La veritat és que la teva llista per un final imminent és bastant bona... la veritat jo pensava en el cotxe, però es cert el que dius que tots acaben morint en mig d'una caravana... tot i que jo tinc clar que saltaria la mitjana i conduiria contra direcció... que suposo que en un cas extrem... també es pot fer la vista gorda.
Suposo que arribat un moment també buscaria altres supervivents, quan penses que ja no hi ha perill ni res aniria a recorre món. Amb totes les precaucions possibles... perquè jo també he llegit el Manuscrit del segon origen (però en el meu cas no repoblaria el món).
L'anònim aquest sóc jo!!!
JUAS, JUAS!!!! Miskah, he rigut un munt amb el teu comentari!!!!! Lo de saltar-te la mitjana i fer la vista gorda no té pèrdua!!! I lo de repoblar el món... fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada