25 de juliol 2007

CARA I CREU


Cara:

Us agrada la meva càmara de fotos nova????....!!!!!.... La vaig anar a comprar ahir i encara no he pogut posar-m'hi a "jugar" una estona però estic contentíssima... Com una nena amb sabates noves! Aquest vespre, un amic meu que hi entén un munt en fotografia i càmeres, em donarà unes quantes classes pràctiques... A veure si aprenc a fer bones fotos d'una vegada!

Creu:

Aquest matí el Mico m'ha despertat dient-me que la llum havia arribat durant la nit. M'he llevat i mentre m'estava dutxant ens hem tornat a quedar sense... Què voleu que us digui? Estic bastant, bastant, bastant cabrejada. A part de totes les molèsties de tipus "pràctic" començo a preocupar-me de veritat i a pensar que estem anant de mal en pitjor: aeroport? renfe? energia? És que no és només el rollo de la llum i que ara m'hagi tocat el rebre a mi, sinó que algú recorda totes les persones que ara fa un any es van quedar tirades a El Prat? I les rodalies de renfe, que fa pànic només de pensar que has de fer un trajecte? És com una sensació de fàstic immens veure que tothom s'escaqueja, ningú assumeix responsabilitats ni iniciatives, ningú lidera res, ningú paga per les coses que van malament, a ningú li cau el pèl, ningú fa la feina ben feta de veritat, etc. I no, el cabreig no ve de no haver pogut veure el final de Ventdelpla ahir la nit... juas, juas!

2 comentaris:

Barbara ha dit...

Gatxan... piensa un poco que hace unos 8 o 9 años, una gran parte de la población de la región de la ciudad de Montréal se quedo sin electricidad durante un mes... en el mes de Enero.
Un mes sin electricidad ni calefacción cuando afuera, el termometro llegaba a los menos 20.
Eso si que es duro :-P
Y piensa que 9 meses despues, hubo un mini baby-boom. Al parecer, uno se cansa de jugar al monopoly a la luz de las candelas :-)

Gatxan ha dit...

Doncs sí, lo de Montreal sí que sembla dur de veritat... Només d'imaginar-me el fred... brrrrr... Comparat amb el cas que expliques lo de Barcelona és catxondeo! I sí, lo de jugar al monopoly té un límit...juas, juas!