DV: DIVENDRES DE VARIS 7

Yepaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Per fi és divendres: alegria!!!!!

1. Aquesta setmana he descobert que el cotxe fa un soroll nou (a més de tots els sorolls que ja feia)... Pobrissó... Farà 10 anys i té 130.000 kilòmetres. A veure quant temps ens aguanta... La veritat és que havíem calculat que ens duraria fins l'estiu que ve, més o menys. Esperem, doncs, que no ens peti abans.

2. Us agrada la revetlla de St. Joan? És una mica com cap d'any, oi? Com si fos obligatori sortir, fer coses i celebrar-la.... Recordo els anys de carrera que sempre queia la revetlla a mig dels examens... pfffffffffffff... Llavors era especialment emprenyador perquè, més enllà de no poder sortir, a Barcelona la gent es tira tota la nit amb els petards dels collons. Són les 6 del matí i encara hi ha penya pels carrers tirant pertads... De totes maneres, des de que ho podem celebrar, per St. Joan anem a l'àtic d'un amic a Gràcia que té una terrassa enorme i es veu tota la ciutat. Xulo xulo.

3. Ahir vam estar parlant del meu post anterior amb el Mico i em toca rectificar: ell no creu que l'apego amb la família sigui un rollo. I, en el fons, potser li agradaria estar-hi més unit (com a mínim, amb algun membre concret de la seva família). Després, pensant-hi, he arribat a la conclusió que potser jo sóc més desapegada que no pas ell. Sincerament, el concepte de vincle familiar per mi és molt eteri.

4. La Saigon està molt guapa però ara li ha agafat una altra mania rara: a vegades em mossega.... Sí, estic fent-li manyagueries o estem jugant i de cop, se li posen les orelles cap endarrera, com si estigués emprenyada, i em mossega. I no és en plan una mossegadeta i et deixo en pau. Sinó que m'arreplega el braç o la mà, em mossega i s'hi queda una estona. Allà. La molt puta fa mal....jejeje! I només m'ho fa a mi! Al Mico no. I no sé perquè ho fa. Perquè jo no l'emprenyo, estic jugant amb ella o fent-li carícies. Algu sap de què va això?

Bon cap de setmana!