VOLANDO VOY, VOLANDO VENGO (2A PART)

Les dues últimes setmanes m'ha tocat voltar una mica per feina... La setmana passada vaig anar a Santiago de Compostela de dilluns a dimecres, i aquesta setmana he estat per Saragossa. Viatjar per feina és cansat, sí, però t'ofereix alguns moments espectaculars que no tindries si et quedessis tot el dia amb el cul enganxat a la cadira, davant de l'ordinador, a l'oficina. És a dir, viatjar per feina té les seves coses bones i els seus moments surrealistes... Vegeu:

Coses bones:

- Luxe. Sí, al meu curro s'estiren prou i els hotels sempre estan molt bé. D'aquells que quan viatges pel teu compte només hi vas amb una oferta d'Atrapalo i encara. A més, no t'has de preocupar perquè et clavin a cap restaurant. Si la cosa puja més de 50 euros potser et faran mala cara però, fins als 50 ningú diu ná de ná.... Olé! També pots pillar taxis indiscriminadament. Que només és un passeig de 5 minuts? És igual! Tens tot el dret del món a pillar un taxi i, a més, ho fas amb ganes. Perquè pagui l'empresa ja que et tenen a 500km de casa enyorant-te del Mico, de la gata i de les birres que estaries fent amb els amics.

- Canviar de ritme. Viatjar vol dir sortir de l'oficina, arrencar el cul de la cadira i trencar la rutina. Bien! Fas coses diferents, veus cares noves i, amb una mica de sort, et toca l'aire i el sol i perds aquella pinta de peix florit que gastes habitualment al passar-te tot el dia tancada en un entorn absolutament artifical.

- Contacte amb gent. Sovint els viatges són per veure clients, fer formació, etc. És a dir, veure gent diferent, parlar-hi i socialitzar-te. A mi m'acostuma a venir de gust això. Només és un pal quan el client és un tio de 50 i pico amb qui no tens res en comú i que et fa més aviat fàstic.

- Aprendre coses noves. Des de l'oficina tot és molt estèril. No hi ha reptes immediats, no hi ha moments en el que has de donar la cara, i s'aprenen coses noves a un ritme molt lent. Quan es viatja per feina, cada cosa que et diu el client, l'alumne, el soci és un repte ja que li has de saber contestar. A més, viatjant s'està molt més en contacte amb la realitat amb la que treballem. És a dir, s'aprèn un munt.

Moments surrealistes:

- Imagineu-vos: 5.30h del matí a l'aeroport de Barcelona. Quina son, quina son, quina son. Em giro, i a la cua del check-in del costat... Un grup escolar. Per si això no us sembla una tragèdia suficient... Un grup escolar de l'opus. Per favor!!!!!! Nens amb pantalonets curts i mitjons fins el genoll. Tots rossets, amb la clenxa al costat, cabells llisos, super desperts (????!!!!) i cridant "mami, mami".... "Mami"???!!!!. Les mamis en qüestió clòniques perdudes: metxes rosses, mitja melena, pantalons apretadets fins a mitja cama amb botes de taló alt, jerseis finets tipus Massimo Dutti de color blau cel i brusa a sota. Brrrrrrrrrrrrr... I els pares... N'hi havia un clavat a l'Álvarez Cascos... Imagineu-vos quina fila.... ecs....... Si torno a veure una jaqueta Barbour en dos mesos vomito. En serio. Sabeu aquests tius que van d'exitosos per la vida, parlant entre ells mesurant-se la testosterona? Brrrrrrrrrr.......... En fi... Va ser molt dur. Molt. Dur.

- Sopar transnacional. Això vol dir, les gallegues, les italianes, les estonies i jo. A mig sopar una de les estonies comenta que ha comprat un pernil. Que li han tret l'ós. Les gallegues i jo amb cara de pòker: Que li han tret l'ós???? A continuació l'estonia explica que li han dit que ha de tenir el pernil 2 dies amb aigua... ????!!!!!!. Jo encara flipo mentre les gallegues ja ho han entès... Resulta que l'estonia ha comprat no sé quants Kg de Lacon. No Jamon. Lacon. Juas, juas, juas! Una de les gallegues va decidir dedicar la resta del sopar a intentar explicar-li com fer un Lacon con Grelos. I jo traduïnt. En fi... El que s'ha de fer pels clients, eh?

- Tren Altaria Saragossa - Barcelona. 3 hores de tren. Llibre a la mà. Predisposició excel·lent per una migdiada. Moment de relax després de la feina feta. Missió acomplerta i sensació de que, per fi, ha arribat el descans del guerrer.... Mmmmm....Fins que la senyora de 70 i pico del costat, madrilenya de tota la vida, decideix fer-me partícep de la seva vida, de la vida dels seus fills, del motiu pel que viatja a Barcelona, de la seva opinió sobre les escenes de sexe de la televisió, de la seva opinió sobre les parelles que no es casen, de com es va morir el seu marit (en serio, dia, hora, procés, etc. TOT), de que està aprenent a nedar, de lo maco que és el seu nét d'un any, de que el seu fill és químic i viu a Ciudad Lineal (això és un lloc on es pugui viure???), etc..... etc..... etc... Dues. Hores. I. Mitja. De. Rollo. Ininterromput. Dues. Hores. I. Mitja. D'Infern. Mai, mai, mai, mai m'havia fet tanta il·lusió arribar a Barcelona.... En fi...