Els meus horaris de feina són, més o menys, 9.00h a 18.30h amb una hora per dinar. A l'oficina hi ha una cuineta amb neveres, microones, una taula per a 8 persones, plats, gots, coberts, tovallons de paper, etc. Això permet al personal emportar-se el tuper i jalar al curro, estalviant-se el cost d'un menú tot menjant una mica més sa.
I què faig jo?
Doncs jo he descobert que això de preparar-se el dinar de l'endemà requereix un nivell elevadíssim d'organització... A casa, la nevera està buida de coses que no siguin sucs, iogurts i formatge, el 75% del temps. Com que després del curro faig coses, arribo a casa a les 21.00h una mitja de 3 vegades a la setmana. I, per tant, només tenim temps d'anar a comprar una vegada cada 15 dies. A més, no comptis amb el Mico perquè hi vagi per iniciativa pròpia, perquè compri el que toca o perquè cuini (també és veritat que estem parlant del MEU dinar, eh?)... Total... Que això d'emportar-me el tuper passa una de cada 15 vegades...
I així, què faig jo?
Com que no vull anar de menú perquè a) jalaria massa; b) no jalaria sa; i c) hi hauria d'anar sola i no hi ha res que m'agradi menys que jalar sola; em compro el dinar en una rostisseria. Sip. Un lloc d'aquests de menjars casolans pre cuinats.
Sembla una solució ideal, no?
Doncs no! Perquè són uns CAREROS I uns RATES!!!!! Sempre surto d'allà amb un cabreig monumental. No només t'escatimen les racions sinó que, a més d'escatimar-te-les, t'ho cobren a preu d'or. Em sento tan estafada que cada dia a aquesta hora faig una promesa solemne davant deu i de qui calgui de convertir-me en una persona molt més organitzada i emportar-me tupers sempre més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada