BÈSTIES

Quan jo era petita a casa teníem animals de tot tipus: gallines, galls, conills, ànecs... Se n'ocupava la meva besàvia, una dona de pagès d'aquelles de molt de caràcter que havia treballat tota la vida de sol a sol per tirar endavant una família de més pobres que una rata.

La iaia, que va esdevenir la meva besàvia quan en tenia uns 65 i va viure fins els 90 i pico, era la que portava el tema bèsties a casa. Ella sola s'ocupava del galliner i "les corts", i comprava pollets acabats de nèixer un cop al mes. Recordo que els portava a casa en capses de sabates i, quan arribava, els preparava el lloc on s'haurien d'estar les pròximes dues setmanes: una caixa de cartró al costat de la llar de foc. Recordo que els hi posava una bossa d'aigua calenta, un vas de iogurt de vidre amb aigua i una patata dintre (perquè no s'ofeguessin), i pinso especial per pollets. Els tapava amb un plàstic amb forats perquè poguessin respirar, col·locava la caixa de cartró al costat del foc i àpala, a créixer.

A mi només em deixava mirar-me'ls de tant en tant, sense tocar-los per no marejar-los massa. Aleshores, jo aixecava el plàstic i els veia a tots acurrucats l'un sobre de l'altre, a la zona més calenta de la caixa... Sort que al cap d'uns dies es tornaven unes bèsties més aviat lletjotes perquè amb això la iaia era inclement: al cap d'uns quants mesos, els pollets acabaven a la taula dels diumenges en forma de rostit...