MIAU, MIAU, MIAAAAAAAAAAAAAU

Bueno, el cas Saigon ha experimentat múltiples novetats durant la setmana.

Per una banda, hem estat pràcticament sense poder dormir les nits del dilluns i del dimarts... I la del dimecres tampoc va ser gire millor... Per què? Doncs perquè la Saigon va decidir passar-les miolant, marrameujant i, en definitiva, donant pel sac. El Mico i jo vam passar per vàries emocions: irritació, exasperació, ganes de matar-la i preocupació. Sobretot, perquè ens pensàvem que s'havia acabat de tornar boja (és a dir, havia entrat en una nova fase del seu problema neurològic) i és evident que 14 anys amb un gat així ningú els pot passar.

Vam pensar que potser era el zel però no ho teníem clar. Per un costat, no teníem amb què comparar i, per l'altra, al buscar informació vèiem que el comportament de la Saigon no s'ajustava massa al típic de gata en zel.

Total, que jo estava molt preocupada. Fins ahir. Que ens vam adonar que... tatxan, tatxin... era el zel!!!!!!!!!!!!!! Bien!!!!!!!!!!!!! Ahir la Saigon va començar a comportar-se com una gata en zel com deu mana... jejeje! Deixant a banda les conyes en relació a lo catxonda que anava la molt -----, no sabeu lo contenta que em vaig posar de veure que no s'ha acabat de tornar boja!!!! Uf! Em vaig treure un pes de sobre enorme.

Fins avui. Resulta que, paral·lelament a això, hem estat buscant un gat per totes bandes. Després de festes tenim temps per dedicar-li i vam pensar que ja era hora de buscar un company per la Saigon. Però no en trobàvem enlloc (es veu que no és temporada de gats, com les verdures, tu!) i, al final, gràcies al consell de la Miskah, vaig enviar un mail a Progat preguntant si en tenien algun per adoptar.

Resposta:

• "... El tema de gats (bàsicament femelles) amb problemes neurològics és una mica complicat. Jo tinc experiència amb dues gates amb aquest tipus de problemes i t'asseguro que haguessin estat molt millor soles que vivint amb altres gats. Els altres gats en fugien (tant a les colònies al carrer, com a casa) ja que detecten que tenen un comportament estrany (fins i tot deuen fer una olor diferent) i fins i tot poden pegar-los i agreujar el seu estat d'estrès (els tracten com a pàries fins a fer-los fora del nucli de la colònia o de l'espai "central" del pis) i fer que sovintegin més els atacs. De tota manera jo t'estic parlant d'epilèpsia amb causes no determinades "idiopàtiques", i no sé si és el cas de la gata que viu amb tu..."

Uf! I ara què fem? La veritat és que m'ha deixat una mica fotuda. No m'ho esperava i el veterinari ni tan sols ens va insinuar que podia passar que un altre gat la rebutjés... Sincerament, no m'havia parat a pensar que es podia donar aquesta situació... En el mateix correu, la persona de Progat que m'ha atès, m'oferia la possibilitat d'una segona opinió veterinària sobre la Saigon i, clar, m'hi he apuntat de calle. Els he contestat descrivint els seus símptomes i comportament i estic esperant a veure què em diuen. De moment, suposo que la recerca de gatet està aturada...