VITORIA

Avui marxo a Vitoria perquè demà he de donar un curs. Estic cagadíssima de por: estan apuntades a la formació 150 persones de les que la jefa m'ha dit que només n'esperi unes 100... ??????!!!!!!!.... Jo mai he donat formació a tanta gent a la vegada... A més, es veu que és rollo pinganillu inalàmbric i sala d'actes... cagadeta, vamos....

Però és que, a més, no és que de Vitoria en tingui gaire bon record: l'última i única vegada que hi he estat (deu fer uns 3 anys) vaig caure per unes escales i em vaig trencar l'os del cul. El sacrocoxis. I fa mooooooolt de mal, en serio... Del mal que feia em va donar el riure tonto... Vam anar a prendre una birra i a sopar porahí....

Doncs bé, acabat el sopar ja no em vaig poder aixecar de la cadira. El Mico va haver de venir a ajudar-me... Em vaig passar una setmana veient les estrelles i a base d'uns calmants molt forts que em van donar en una farmàcia de guàrdia... Per cert, jo allà amb la història del cul mentre que a Vitoria era la festa major i tots els que feien cua amb mi estaven mig borratxos... Una setmana més tard, ja de tornada a Barcelona, em van fer una radiografia a la Coratxan i resulta que tenia l'ós trencat... El metge encara flipa i jo també perquè en teoria, no hauria d'haver pogut caminar....

En fi. Una història per oblidar. Creuem els dits i esperem que demà vagi una mica més bé.