

I aleshores vaig recordar que, de petita, havia sentit a parlar als avis d'un tal Mateu de Garvet. Per això, una vegada acabada la visita, morta de curiositat, vaig trucar a casa i els vaig preguntar que què en saben del Mateu aquest...
Doncs bé, resulta que es tracta d'un industrial català immensament ric que, quan va esclatar la guerra civil , es va passar al bandol feixista i es va dedicar a finançar la guerra d'en

I de tota aquesta història hi ha una cosa que m'indigna. No és pas el fet que el Mateu i descendència (la seva filla única es va casar amb el Segú, el pavo dels casinos) fossin fatxes, ni que en Franco passés temporades al Castell de Peralada, ni que estiguin forrats a costa de la repressió i l'explotació dels altres... El que més em fot és que aquesta gent, una vegada acabat el règim i després de la transició mantenen tot el prestigi social intacte. És a dir, o bé no se sap res de tot això que acabo d'explicar o bé es vol amagar però tothom perd el cul per anar al festival cada estiu! Ja veureu el proper juliol a Montilla i senyora codejant-se amb la soprano de turno i la jet set del moment. Tots arregladets i glamorosos... Des del meu punt de vista, aquesta gent per més forrada que estigui, per més casinos, bodegues, etc., haurien des ser tractats com uns pàries. Us sona allò de "los mismos perros con distintos collares"?
I d'altra banda, el que també em fot és el tema patrimoni. Els capitells romànics són de Sant Pere de Rodes.... ?????!!!!!... Es pot saber què hi fan en una esglèsia privada????!!!! I les monedes i els cristalls... Que potser venen de les ruïnes d'Empúries???? Tot això és patrimoni públic. Del conjunt de catalans i catalanes. Doncs bé, allà s'està. En mans d'una família de privilegiats que ho utilitzen per enriquir-se encara més...
Vale. Sóc una roja. I què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada