Peli 2

El Senyor de la Guerra. El tràfic d'armes vist des d'una perspectiva diferent i interessant.

PD. Casualitats té la vida! Artícle a El Periódico d'avui:

"Encara hi són a temps. Si tenen un moment, aparquin les criatures i vagin al cinema a veure El señor de la guerra. Aquesta apreciable pel.lícula protagonitzada per Nicolas Cage retrata l'exitosa carrera d'un traficant d'armes narrada en primera persona. I si la pel.lícula no els sembla atractiva, almenys li han de concedir el do de l'oportunitat. Estrenada en un estiu de conflictes i dubtes, El señor de la guerra és, a més a més, un repàs a la geopolítica de la mort i l'horror en aquests últims 30 anys.

El traficant interpretat per Cage comença el negoci els anys 70, quan s'estan gestant conflictes que ens afecten de ple avui dia. Recordem que les primeres ajudes als mujahidins afganesos, lluitadors de la llibertat i després terroristes, es remunten a l'Administració Carter i arriben fins a la de George Bush. Cage també visita el sud del Líban el 1984, després que les tropes internacionals es retiressin de la zona. Ara que es torna a parlar de constituir una força d'interposició, és molt útil recordar com va acabar l'última aventura multinacional al sud del Líban. Fiasco total, invasió israeliana i naixement de Hezbol.là.

Bona part del metratge se centra en els conflictes de l'Àfrica Occidental, el resum i màxim exponent dels quals és el Congo: matèries primeres, dictadures i conflictes ètnics, un còctel que sembla congelat, almenys fins que se sàpiga el resultat del recent procés electoral en què és probable que Kabila renovi el mandat, per a l'alegria de les transnacionals. A més d'aquestes reflexions geopolítiques, el film cita un conegut informe que afirma que al món hi ha 550 milions d'armes lleugeres, una per cada 12 habitants del planeta. Un negoci descontrolat en què els espanyols, com a país productor, tenim molt a dir i reclamar. Que una tarda de cine d'estiu ens serveixi per prendre consciència, a més de la fresca."

Antonio Baños