Amigues

Aquest és el llibre que estic llegint ara i, de moment, té molt bona pinta. "Les paraules secretes del Jin-Shei" parla d'un llenguatge secret que comparteixen només les dones d'un regne xinès anomenat Syai. Ja només per això m'agrada: un llenguatge de dones, per a dones i sobre coses de dones. Genial!

Però, a més, el llibre parla del Jin-Shei, l'establiment de llaços molt estrets, com els d'una comunitat o família, entre amigues. Uns llaços de fidelitat i ajuda mútua que han de durar tota la vida.

Per mi, doncs, el llibre parla de coses en les que he cregut tota la vida. Deu ser el fet de no haver tingut germans/es però la veritat és que, per mi, els llaços amb les meves amigues sempre han signifcat molt. Moltíssim. I malgrat que pocs han estat els vincles veritablement duradors, els que encara duren signifiquen molt. En poques persones, per exemple, he trobat la comprensió total, el suport i l'estima incondicional de la M. i de la E. Cada una a la seva manera i en funció dels seus moments. Però, per mi, totes dues són mitja vida meva.

I si bé és veritat que d'altres vegades m'he emportat frustracions sonades, l'amistat amb les meves amigues és quelcom en el que mai deixaré de creure. Suposo que és una qüestió de tossuderia personal...