Fotos Velles

El meu Mico, el Tato i el seu avi en Fortunat. És una foto d'aquelles que et fan somriure quan les veus (i riure molt quan veus la cara del Tato). Amb una punta d'enyorança pels temps passats.

Pecats capitals

He vist al blog de la Serendipity un link per fer un test sobre els 7 pecats capitals, l'he fet i m'ha sortit això:

Greed:	High
Gluttony:	Medium
Wrath:	High
Sloth:	High
Envy:	Low
Lust:	Low
Pride:	High

Resulta, doncs, que en general sóc molt pecaminosa però poc luxuriosa, pecat que, per contra, no em fa res cometre. És més, m'agrada i tot. A més, sembla ser que l'sloth em perdrà... Què és lo de "Sloth"? Ho he buscat al traductor i resulta que és la GANDULERIA...

bueno...

serà que tenen raó.... JEJEJE!!!!

Un lugar en el mundo

És un de les millors pelis que he vist mai. Demà ho explico.

9 dies!!!!

Només em queden 9 dies de treballar i COMENÇO LES VACANCES!!!!!

Intentant fer llista per Vietnam i Cambotja:

1. Motxilla?
2. Prismàtics.
3. Comprar moooooolt d'antimosquits i aquestes coses.
4. Anar de compres per, com diu una amiga, adquirir el pack Barriguita Exploradora.
5. Comptar quantes capses de Malarone necessito i passar-me per una farmàcia.
6. Canviar dòlars.
7. Llegir-me la guia.
8. Etc.
9. Etc.
10. Etc.

M'ha fet gràcia...

Aniversari

5!!!!!!!!!!!

Aquest dissabte el Mico i jo fem 5 anys!!!!

Post Data:

CADA MINUT (Sopa de Cabra)

Cada minut al món.

Cada minut em dol,

Cada minut una ferida.

Cada minut hi ha plors,

Cada minut més foc,

Cada segon la terra crida.

Cada moment que tu em respons

Al cel torna a sortir el sol

A cada instant que tu ets a prop.

Cada moment que tu ara em dónes,

Sóc més lliure, som més forts

A cada instant que tu em respons.

Cada minut al món,

A cada lloc hi ha por,

A cada minut una altra espina.

Cada minut al món,

A cada lloc n’hi ha prou

Per sentir que el cor s’adorm.

A cada pas que fem tots dos

Obre els ulls la vida

A cada instant que tu em respons.

És cada cop que tu ets a prop

Que la lluna brilla,

Cada moment que tu ara em dónes.

Vés contra la por,

Dóna més amor,

Contra el dolor, la llum del cor.

Cada minut tots dos,

Cada minut més forts,

Una nova estrella brillarà.

Cada minut al món...

Home Alone

Doncs sí, estic Home Alone. El meu Mico està fent de cangur dels padrins i jo estic de desmadre... tal i com es pot comprovar a la foto...jejeje! No, és mentida. Avui he quedat amb la M. amb qui hem xerrat moooooolt perquè feia dies que tenia coses per explicar-me, i demà aniré a comprar-me les sabates i el xal pel casament de divendres amb la P. (que és una shopper compulsiva i m'anirà de perles per assessorar-me). I ja està. Perquè el Mico torna demà a la nit. Per tant, tampoc estaré Home Alone tant de temps...

Més coses: fa una calor del 15. A les nits no es pot dormir i vaig zombie de dies... Avui al curro avui m'he avorrit com una ostra... I ara estic mirant CSI Las Vegas - Roma - Speed. És a dir, estic fent un combinat amb el comandament a distància (per una vegada que el tinc només per mi!!!!!!!!)...jejeje!

Amigues

Aquest és el llibre que estic llegint ara i, de moment, té molt bona pinta. "Les paraules secretes del Jin-Shei" parla d'un llenguatge secret que comparteixen només les dones d'un regne xinès anomenat Syai. Ja només per això m'agrada: un llenguatge de dones, per a dones i sobre coses de dones. Genial!

Però, a més, el llibre parla del Jin-Shei, l'establiment de llaços molt estrets, com els d'una comunitat o família, entre amigues. Uns llaços de fidelitat i ajuda mútua que han de durar tota la vida.

Per mi, doncs, el llibre parla de coses en les que he cregut tota la vida. Deu ser el fet de no haver tingut germans/es però la veritat és que, per mi, els llaços amb les meves amigues sempre han signifcat molt. Moltíssim. I malgrat que pocs han estat els vincles veritablement duradors, els que encara duren signifiquen molt. En poques persones, per exemple, he trobat la comprensió total, el suport i l'estima incondicional de la M. i de la E. Cada una a la seva manera i en funció dels seus moments. Però, per mi, totes dues són mitja vida meva.

I si bé és veritat que d'altres vegades m'he emportat frustracions sonades, l'amistat amb les meves amigues és quelcom en el que mai deixaré de creure. Suposo que és una qüestió de tossuderia personal...

Veient

DALLAS!!!!!! Sí, sí!!! Ja ho sé: sóc una friki. Però de petita ho veia i, el que fa la nostàlgia, feia temps que tenia moltes ganes de veure algun capítol altra vegada. Total, que em vaig comprar la primera i la segona temporada a Amazon i... oléeeeeeeeeeeee! Estic disfrutant com una boja! jejeje!

Llegint

Està xulo, xulo. Després d'aquest però, intentaré tornar a llegir llibres "normals" que porto una temporadeta llegint unes coses...