Que callada que he estat aquest setmana eh? És que no sempre tinc coses que em semblen prou interessants per dir... O bé, el que tinc per dir no em ve de gust posar-ho al blog... O bé no em ve de gust dir res... En fi...
En lo material aquesta ha estat una altra setmana de molta feina i moltes hores currant... Això sempre em deixa en encefalograma pla per la resta de coses que, realment, són bastant més importants a la vida. A vegades fa llàstima veure que, per culpa de falta de valentia, acabem dedicant els nostres dies a coses que sempre hem sabut que eren secundàries... En fi.. Prou problemes existencials, que "cada palo aguante su vela"...
Us agrada el dibuix? És un quadre d'Edward Hopper, un pintor nord americà que pintava la soledat. Al menjador de casa d'una amiga meva hi tenien una reproducció d'aquest quadre. Jo hi anava molt quan era una adolescent, dels 14 als 20 anys més o menys. I recordo que, sense saber de qui era el quadre o quin havia estat el tema central de l'obra de l'autor, sempre m'havia vingut una sensació molt forta de buit cada vegada que mirava el quadre. Com una angoixa.
Anys més tard vaig descobrir que aquest era un quadre famós i vaig tenir ocasió de veure'n d'altres. Impressionant. De totes manerse, em nego a posar-me cap quadre d'ell al menjador de casa... Em transmet massa soledat, massa silenci, massa buidor.... Us dóna la mateixa sensació a vosaltres?
Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada