Quan tenia 12 o 13 anys vaig llegir un llibre que es deia "El país de les dones ocell". Era un llibre juvenil. D'una col·lecció en la que la portada dels llibres era de color groc amb els títols vermells. L'argument era la història d'una nena i una família en un país àrab en el que, tradicionalment, les dones es posaven unes màscares per amagar la cara una vegada arribaven a l'adolescència. Aquesta màscara feia que semblessin ocells i d'aquí el títol del llibre.
La història explicava que, en aquell país, els temps estaven canviant i les velles tradicions anaven desapareixent. La nena, doncs, segurament seria molt més lliure que la seva germana gran, la seva mare i la seva àvia, i mai s'hauria de posar la màscara.
A més, al llibre hi sortia més gent: un oncle falconer amant del desert, un emir embarrancat en intrigues de palau, una germana gran en busca del seu lloc en una societat canviant, etc.
No sé... va ser un llibre que em va impactar molt. Em va agradar molt l'argument i el país que describia també tenia pinta de ser molt xulo... Problema: quin país? Us podeu creure que mai he aconseguit esbrinar si es tractava d'un país autèntic o bé era inventat? Al llibre no hi posava noms, no donava referències... Només semblava que es parlava d'un país àrab ja que parlava de desert, tendes, passat nòmada, cotxes luxosos, etc. Ni tan sols buscant per internet he aconseguit esbrinar si a cap dels paísos de la península aràbica (candidats number one) les dones han portat mai màscara o no... I em fa una ràbia!
Quina xorrada eh? Però és que aquest cap de setmana he tornat a veure el llibre... I hi he tornat a pensar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada