26 de març 2012
SUPERSTICIÓ
Durant els dies que la Siena va estar intubada, quan no sabíem si se'n sortiria, quan no podiem controlar res, no hi havia res que poguéssim fer, el món se'ns havia enfonsat i estàvem desesperats... Ens vam trobar recorrent a les manies i a les supersticions esperant que alguna cosa ens donés la seguretat de que ens en sortiríem. Vaig deixar de posar-me els pantalons que portava el dia que va tenir la parada respiratòria; vam arrossegar dos llibres que ja havíem llegit tots els quilòmetres d'anar i tornar de l'hospital; sempre ens dèiem el mateix abans d'entrar "no haurà empitjorat, estarà estable, vale?"... Tots dos érem conscients de que el que fèiem era una xorrada però, tot i així, no ho vam deixar de fer cap dia. Per si de cas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Quan vivim situacions així de dures, tot s'hi val.
No hi pensis.
Lo important és que tot ha millorat, és lo important.
Suposo que encara ho arrossego... I normalment no en parlo amb ningú... O si en parlo, només explico el que va passar però no com ho vam viure. És massa bèstia. Ahir, anant cap al metro vaig veure una furgoneta d'una empresa de missatgeria amb eslògans de bon rotllo que sempre ens trobàvem camí de l'hospital. I vaig recordar totes les petites manies a les que ens agafàvem per creure'ns que tot aniria bé... I el blog és un lloc fantàstic per buidar el pap. No?
Gràcies Joana. Una abraçada molt forta.
Molts ànims Gatxan.
Ja veuràs com a partir d'ara tot anirà perfecte.
Una abraçada enorme i a gaudir de les vacances
Publica un comentari a l'entrada