LA VIDA...

Fa només uns quants dies que tornàvem a casa amb la Siena després de 3 setmanes hospitalitzada. La veritat és que ha estat molt greu, tant que ens pensàvem que la perdíem. Va agafar una bronquiolitis i després de dos dies atesa a la planta de pediatria la van haver de portar a la UCI. Allà va tenir una parada respiratòria i es va passar onze dies intubada (és a dir, amb una màquina que respirava per ella) i sedada a l'espera que la bronquiolitis fes un procés a positiu, no hi hagués més complicacions, la poguéssin desintubar i pogués tornar a respirar (i viure!) per si sola.

Dit així potser sona neutre però ha estat horrorós.

Els primers 7 dies després d'haver-la d'intubar han estat els pitjors dies de la meva vida. Sona a tòpic però la veritat és que no crec que pugui explicar amb paraules lo malament que ho hem passat. A més, una UCI de pediatria és com una espècie de purgatori on totes les criatures estan molt malament i has de veure com, per una espècie de ruleta russa macabre, n'hi ha que se'n surten i n'hi ha que es moren sense que ningú hi pugui fer res de res.. Criatures que, en principi, haurien de tenir tota una vida per davant...I tu estàs allà, mirant a la cara als pares dels altres nens que viuen o es moren sense saber si la teva filla serà de les que se'n sortirà o no... I és quan saps que és millor no creure, perquè si creguéssis no et podries explicar tanta crueltat i patiment.. El que ha passat amb la Siena, i el dolor i la desesperació que hem hagut de veure són d'aquelles experiències que et fan replantejar prioritats i maneres de viure... En fi...

Ara ja som a casa i ens dediquem a recuperar-nos física i emocionalment del que ha quedat com un ensurt enorme. La pediatra ens ha recomanat molta tranquil·litat i òbviament, la Siena encara està en procés de recuperació des del punt de vista mèdic. Això vol dir que li estan controlant els pulmons i el pes, sobretot, i que, entre d'altres mesures, de moment hem d'evitar les aglomeracions en ambients tancats, vigilar que ningú li estornudi o tossi a sobre, etc... Sort, sort, sort, que de tot plegat no ha quedat res que sigui irreversible...