VIRUS

Qui de vosaltres mirava "Érase una vez el cuerpo humano" quan era petita? Recordeu el capítol de les vacunes? En aquest explicaven que els virus que t'injecten quan et posen una vacuna són virus mig malalts que no serveixen per gaire res, oi? Doncs bé:

• Dimarts 16 de febrer: li posen a la meva filla la vacuna del xarrampió, la rubeola i les paperes.
  
• Divendres 26 de febrer: la meva filla té el xarrampió.

.....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!???????????????.....

És a dir, el sistema immunitari de la meva filla és taaaaaaaaaaaaaaaaaan merda que, fins i tot, uns virus fets caldo poden amb ella.

Així ens va.

VINS

Us agrada el vi? Crec que ja ho he dit alguna vegada però a mi m'encanta el vi blanc.... Un bon sopar amb bona companyia, una bona conversa i un bon vi blanc. Per mi, això és un dels grans plaers de la vida.

Quins vins m'agraden? El post d'avui va de vins... Àpala! Aviso d'entrada que no en sóc cap entesa i que, segurament, si algú amb el nas més fi que el meu llegeix aquest post, el més probable és que es posi les mans al cap. Però això va de gustos, no? Doncs això...

El Manuela de Naveran és un dels meus preferits. Suposo que és perquè el vi està fantàstic però, a més, la botella és preciosa....

I també m'agrada molt el Missenyora de la Cooperativa L'Olivera (D.O. Costers del Segre). I, seguint la línia, en aquest cas la botella és d'un blau intens molt bonic.

Tant el Manuela com el Missenyora han presenciat grans moments que, a aquestes alçades, ja són històrics... Sopars com el de C&C i jo fa uns anys. En el que vam acabar a les 3 de la matinada, cecs com a rates, després d'haver pogut posar damunt la taula totes les sensacions i frustracions i reflexions sobre el que és la vida i el com la vivim... Sopars com els que fem de tant en tant amb la F, que posem a la Bitxa a dormir i ens passem unes hores precioses que no dormirem i que no ens podem permetre, psicoanalitzant-nos i aplicant-nos una versió casolana de teràpia Gestalt...jajaja!

Uns altres vins especials? El Viña Sol i el Viña Esmeralda són els vins dels principis del Mico i jo. Montàvem sopars "delicatessen" amb coses bones i jo sempre portava un dels dos vins. Ara ja gairebé mai en comprem. Només quan no hi ha res més però sempre em recorden aquells sopars.

I, òbviament, hauríem de parlar de El Perro Verde. Crec que el vam descobrir fa bastants anys a un restaurant sorprenentment bo que hi ha a La Reserva. Va ser d'aquelles coses que llegeixes la carta de vins, flipes perquè no coneixes res, preguntes, et recomanen i àpala, resulta que és un vi prou bo. I després resulta que els verdejos de Rueda es posen de moda i tothom et parla del vi aquell...

Més vins? Per mi els chardonnay sempre són benvinguts. Dos que m'agraden? El Raimat i l'Enate.

I per anar acabant, un altre que està bé és el Petit Caus. Crec que ens el donen a un restaurant on es menja mooooooooolt bé de prop de El Poble. Llàstima que fa temps que no hi podem anar perquè La Bitxa està en una fase que no aguanta quieta enlloc i a El Poble no hi tenim cangur...

Per últim, camí de la feina passo per davant d'una bodega on tenen un cartell que posa això. "Le beaujolais nouveau est arrivé". No sé perquè però m'encanta la frase i el cartell (que no és aquest, però és que no l'he trobat per internet). Estic per entrar-hi un dia i preguntar-los-hi si, quan facin canvi d'aparador, me'l podran guardar i donar-me'l.

PAS A PAS

L'Èlia ja camina!!!!!!!!!!! Bé, de fet ja fa uns quants dies que camina de veritat, res d'allò de deixar-la sola i que s'aguanti, sinó de veritat. Concretament, des de mitjans de gener (13 mesos i mig!). Va començar fent unes passes vacilants: 3 o 4 passets anant del papa a la mama. Però, de mica en mica, es va anar llançant. Al principi caminava amb les mans enlaire, com per donar-se equilibri però ara ja va bastant "suelta". Lo de córrer encara queda lluny però la nena és bastant intrèpida i, clar, amb el caminar ha arribat allò de: "no paro i vaig on vull". Bàsicament ens passem el dia anant-li al darrera i posant-li barreres diverses per aconseguir que no vagi allà on no pot anar. Cansada? Noooooooooooooooo!!!! I ara!

I ja té dents!!!!!! Atenció gent, que aquest és un tema important. En teoria feia moooooooooolts mesos que ja podia tenir dents però va arribar a l'any amb unes genivetes molt mones però ná de ná.... ????.... La pediatre, a la revisió de l'any, ens va amenaçar: "ara li sortiran totes de cop i flipareu en colors". Bueno, una mica de raó tenia. En dos mesos i una setmana li han sortit 4 projectes de dent. Dic projectes perquè encara no li han acabat de sortir i les té "a mitges". A més, no li han sortit amb l'ordre "que toca". En teoria les dents surten seguint l'esquema del dibuix:

Doncs bé, la primera dent que li va sortir a l'Èlia va ser la de l'extrem esquerra de les 4 de dalt. Després, li va sortir una de les dues de baix, al centre. I ara n'hi estan sortint 2 a la vegada: la del costat de baix i una pala enorme a dalt. Repeteixo: una pala e-n-o-r-m-e. O sigui, que tinc una filla que ha estat desdentegada el primer any de la seva vida, anant considerablement tard, i ara té una boca més aviat anàrquica. Creieu que això pot ser indicatiu d'algo? jajaja!

I xerra!!!! Molt i molt. És una mallarengueta que no calla mai. Ara ha après a que pot "reforçar" els seus "arguments" assenyalant-te amb el dit mentre et diu el que ella creu que és importantíssim que sàpigues. Amb una cara de convenciment...

I dorm!!! Tota la nit d'una tirada si no està malalta. Repeteixo: tota la nit d'una tirada. 10 o 11 hores seguides. Oooooooooooooooh!!!!! La posem a dormir al voltant de les 9 del vespre i, àpala, fins l'endemà a les 8 no en sabem res de res. I si hi ha sort, algun dia clapa fins a quarts de 10 i tot!!!! La contrapartida a tanta pau nocturna? Doncs que....

No para!!!!!!! És una petita motoreta que no para mai. Mai. Mai. Mai. Si no dorm, no para. Amunt i avall. És com un terratrèmol. Per allà on passa deixa la devastació... Joguines tirades, calaixos oberts i buidats pel terra, CDs repartits per tota la casa, etc... La pobra Saigon va de cul esquivant-la i intentant sortir-ne el més indemne possible.

I res, així anem fent. Pas a pas. És xulo, eh?