29 de juny 2009

CATXONDEO

La vida, a vegades, és molt catxonda... En serio. Just la setmana que tinc més feina des de que he tornat del permís de maternitat. I que la feina que he de fer és importantíssima perquè tant jo com la meva compi puguem respirar tranquil·les i el departament que porto tingui certa viabilitat a partir de setembre...

Doncs just aquesta setmana em quedo home alone. Sip. El Mico està de viatge. 4 dies porahí per feina i jo em quedo sola amb La Bitxa. Sabeu què vol dir això? Ni un moment per respirar des de les 4 de la tarda fins a les 10 del vespre: juga, distreu, passeja, fes la papilla de fruita, juga, distreu, omple la banyera, banya, posa pijama, prepara bibe, dóna bibe, posa a dormir, ordena, neteja, canvia bolquers, pensa en el menjar, ves a comprar, estigues per la gata, etc.

I, a sobre, haver de fer totes les guàrdies durant 3 nits. És a dir, ves a dormir a les 11 com a molt aviat (si no és que has d'aprofitar que La Bitxa clapa per posar-te a currar) i desperta't a les 6.30 com a molt tard resant perquè a les nits dormi d'un tiron i no t'hagis d'aixecar vàries vegades a posar-li el xumet, bressolar-la, etc.

Tot això just en el moment en el que, al curro, vaig de putu cul.

Festival!

Algú vol venir a dormir a casa i donar-me un cop de mà???? Plissssssssss!!!




PD. M'acaba de trucar la cangur. L'Èlia té una mica de febre... ?????!!!!!!?????...

3 comentaris:

Van Hessa ha dit...

En Murphy és un cabron.

Joana ha dit...

Doncs venir... puc venir, però amb un marrec de 12 anys.. com ho veus? :)
Vinga dona, ànims!!

Gatxan ha dit...

Sí Hessa sí, un cabron dels grossos!!!!

Joana, el marrec seria la mar de benvingut, ja t'ho dic ara. Però em temo que no hi cabríeu. Visc en un pis molt petitó, jo... Gràcies de totes maneres!!! :))))