O sigui "una de cal y una de arena"... Diguem que hem estat bastant distrets aquests últims dies i que hem pogut comprovar què vol dir allò de ser pares primerencs i no saber ben bé per on navegues...
Divendres vam anar a la pediatre amb l'Èlia i quan la van pesar vam descobrir que, en una setmana, només havia augmentat 90 grams. Això és MOLT poc. En teoria han d'augmentar més de 150 grams a la setmana i, com que l'Èlia no arriba als 3 kg encara... doncs la pediatre ens va dir que li havíem de donar teta cada 2 hores. Un ritme espartà.... I lo més fotut és que, com que sembla que no dec tenir prou llet, me l'havia de treure amb un trasto infernal que es diu "sacaleches" (ecs!) i comprovar que, per cada "toma", produia entre 60 i 90 mililitres de llet. Si no hi eren, a complementar la teta amb el biberó... En fi, imagineu-vos tot divendres amb aquest plan. Després vam passar una merda de nit perquè l'Èlia, a part, té còlics. I després, dissabte al matí l'Èlia va començar a vomitar. I això va començar a ser més preocupant. Perquè una cosa és una glopada i l'altra és, directament, vomitar. En fi... Que no us explico com vam passar el dissabte... Per sort, a partir de la nit de dissabte a diumenge no va tornar a vomitar... Però tot diumenge i avui al matí amb el puto sacaleches cada 2 "tomes"... Fa un mal... I és molt agobiant.
Sort, sort, sort, sort que avui hem tornat a la pediatre i... tatxán! L'Èlia havia augmentat una miqueta. Lo just per demostrar que a) calia abandonar el ritme espartà de cada 2 hores; i b) no més sacaleches... Total, que ara li toca jalar cada 3 hores i no m'he de treure més la llet del pit. Directament li dono teta i després una mica de suplement a base de biberó. Olé!!! I ja gairebé fa els 3 kg!!! Només li falten 10 grams!!!!
Més enllà d'això... tot molt bé. L'Èlia està maquíssima i ja li ha caigut el cordó umbilical i avui la banyarem per primera vegada i ja ens deixen que la traguem a passejar i fer vida normal i... Tot és una aventura!!!! Fins i tot, ha aconseguit que m'oblidi una mica de la tírria que li tinc al Nadal (que sí, que continuo tenint-li tírria però, com a mínim, aquest any no he tingut temps de pensar-hi massa)!!!
3 comentaris:
bon dia gatxan! me n'alegro moltíssim que l'èlia s'hagi recuperat tan aviat, perquè conec algun cas que ha estat més dies i ho passes realment malament, ja que si has de substituir el pit pel biberó, fins que no s'hi acostuma...
ma germana, a l'èlia, li va donar pit, però a l'albert, el nebodet petit, ja li va donar biberó directament perquè les va passar putes amb el pit... a més, sempre deia que tenia complexe de vaca! :( perquè sempre nava amb la teta fora... pero és lo que tiene!! ;)
així que animuss i espero que a partir d'ara l'èlia ja es vagi fent cada dia una miqueta més gran.
Pel que fa al Nadal, a mi tampoc em fa especial il·lusió, però ara que tindràs l'èlia, quan sigui una mica més gran, només amb la il·lusió que viuen el tió, els reis, les llums, els arbres de nadal... buf! de veritat que t'ho transmeten a saco.
Bé, gatxan! que passis molts bons dies i disfruteu moltíssim de cada moment.
Una abraçada enorme i cuideu-vos moltíssim.
ânims reina, mica a mica i sense presses i calma, que totes hem passat per això.
Petonets
Quina aventura ser pares!!! Me n'alegro que l'Èlia vagi guanyant pes... deveu tenir les festes ben ocupades eh? et deu xuclar tan tenir un fill... ;-)
Bé, bones festes i feliç entrada d'any si no ens llegim abans! una abraçada Gatxan!!! :-)
Publica un comentari a l'entrada