- Depèn de les hores tinc les tetes com 2 melons....juas, juas!!! En serio. Mai les havia tingut tan grans. Clar que no és mèrit meu... Tot és cosa de l'Èlia, que segons com, jala com una campeona.
- Parlant de jalar com una campeona: divendres passat l'Èlia ja havia recuperat el pes del naixement. S'havia engreixat 260 grams en una setmana. Premio!!!!!!!!!
- Lo de la lactancia és molt bonic. Però genera els seus maldecaps, eh? Això de no poder saber si la criatura menja la quantitat que ha de menjar... Sempre que la veus més nerviosa o inquieta i plora, no pots evitar pensar que potser té gana. Sobretot perquè a mi va trigar molt a pujar-me la llet i vam haver d'estar donant-li suplement durant uns dies...
- El rot: aquell gran desconegut... Hi ha qui et diu que és imprescindible. Hi ha qui et diu que fent lactància materna no és tan necessari. I tu que no saps si l'ha fet o no l'ha fet o com fer-li fer o... perquè clar, la nena no és cap camionera. Fa uns rotets gairebé imperceptibles que et quedes 5 minuts amb cara de... ?????...
DORMIR:
- Ejem... dormir? sip. Però no gaire, eh? Em penso que no hem dormit cap dia més de 7 hores. Avui 5. Faig ulleres. Des del dia del part que no he deixat de fer ulleres. Sort que no currem i ens podem aixecar més tard. Hi ha dies que dormim fins cap a les 10h.
- Perquè a l'Èlia li va la marxa. A partir del vespre comença a tenir "l'hora tonta" i fins a les tantes, tu! Alegria! Per què relaxar-se i dormir si es pot estar donant guerra? Doncs això.
- Hi ha dies que ens hem arribat a desesperar una mica: té gana? li fa mal algo? per què no vol la pipa? l'has canviat? potser la roba li agobia? etc.
- Ho confesso: no he tingut pebrots de mirar, cap dia, què hi tinc allà baix i quina pinta té. La ginecòloga em va dir que els punts cauriens sols.... I jo penso que ja deuen haver caigut. No? Quan em dutxo la zona es nota més o menys com sempre... Doncs això... "A por otra cosa mariposa".
- Demà tinc visita a la ginecòloga. Crec que em dirà que tot està ok. Espero. No fa gaire mal res. I des de fa 1 setmana que ja no em prenc cap calmant.
- El que més m'ha putejat del post part ha estat una morena que m'ha sortit i que, us ho juro, m'ha fet patir molt més que no pas els punts. Resulta que això de les morenes o, dit en fi, hemorroides, és molt habitual. Sí? Doncs fa un mal... I es veu que la cosa trigarà a marxar... Paciència, no? Si heu llegit fins aquí...algun consell????
Que maca, que maca, que maca... Te la mires i penses que és impossible que tu hagis fet una coseta tan bonica.... (sí, no puc parar de babejar...).
6 comentaris:
Tú si que n'ets, de maca! Jajajaja...
Nena, jo ni idea de res, així que consells cap. Només donar-te ànims i dir-te que se't llegeix prou contenta.
Petunicus.
eo!!!!
jo l'unic que et diria és: vigila el menjar (tema picants, per ex), molta molta neteja i hemoal! jajaja
per la resta, ets una campeona
molts animuuussss, petonets i a disfrutar guapa
muaa
Gatxan, reinaaaaaa! Jo també penso que s'et veu molt bé, els teus escrits desprenen una alegria i una felicitat... que guai!!
Me n'alegro que estigueu bé i que la petita vagi creixent i us deixi dormir... ;)
Ens aniràs penjant foticos, oi?
Un petonàs, macaaaaaaa!!!!!!!!
Ostres, això dels consells ni idea...
Ei! que jo també vull veure més foticos eh? jajaja.
Molts petons i a cuidar-se d'aquesta morena. Muack! ;)
Jo ni lactància materna ni punts... només puc parlar del tema son i com el meu prenia bibe doncs en menys d'un mes ja dormia les set hores :s
Coincideixo en que se't veu feliç així que "a disfrutar que son cuatro días".
No és "jalà!, és "halà".
Publica un comentari a l'entrada