Avui toca la primera reflexió que, de fet, és la menys important de totes...
Algú em podria dir si la Chacón ha tornat a currar abans d'hora? El permís de maternitat és de 16 setmanes i sembla ser que no l'ha exhaurit pas... O bé, és que el seu company està gaudint d'una part del permís de maternitat d'ella? La llei permet que, de les 16 setmanes, el pare de la criatura pugui gaudir-ne d'un màxim de 10. Estaria bé fer-ho públic. Sí, ja sé que es tracta de la vida privada d'una persona però si tenim en compte que la seva cartera i el seu embaràs van ser utilitzats per fer-ne emblemes de la igualtat... Doncs el seu retorn al treball no explicat és absolutament contraproduent, la veritat.
Quin model ens mostra? El d'una dona que prioritza la vida laboral per davant de la personal, que renuncia a un permís de maternitat molt lluitat i ja de per si insuficient (i molt utilitzat per les empreses com a excusa per no contractar dones) a favor de la feina, etc. Aquest és el model de maternitat que s'ha de potenciar des dels poders públics? Això realment és igualtat? I pensar que la majoria de nosaltres està defensant un permís de paternitat obligatori i exclusiu pels homes (no compartit amb les mares), que tingui també una durada de mesos... És de rebut que la senyora ministra renunicii al seu permís, que doni la imatge de que "no ho necessito"? Sí, és clar, perquè la Chacón segurament compta amb algú (a 600€ el mes mínim) que li cuida la criatura.. Però no tothom s'ho pot permetre això... I, que jo sàpiga, les guarderies (que n'hi ha a punta pala, vamos) no en volen pas de criatures tan petites. Ah! No! Espera! Ja ho tinc: a la criatura l'està cuidant l'àvia o l'avi. Quina sort, eh? Tenir una xarxa social de suport que t'estalvii haver de recórrer a l'amplíssim Estat de Benestar que tenim.
I la lactància? Què li menja el fill? Fa com la majoria de dones treballadores lactants que, una vegada a la feina, s'han de tancar al lavabo mitja hora amb el "munyidor" de llet?
En fi... Així anem.
4 comentaris:
Doncs si, ahir ho vaig llegir en algun lloc que ara no recordo... la Chacón i el seu home s'han repartit la baixa, perquè ella va parir pel maig o sigui que ni conya se li havia acabat.
A mi també em sona que s'ha va partir amb el maridet!!! doncs si nena, així anem de bé en aquest país!!! ;)
Doncs això mateix vaig pensar jo. Per una banda, volen donar exemple i que l'home s'agafi la meitat de la baixa, per allò de la igualtat. Però ens hem d'agafar a la realitat, com tu dius, el tema de la lactància i tal.
Sí tens tota la raó del mon... fantástico de la muerte. Ara és un: si ella pot tu també.
Igual passa amb les embarassades que aguanten fins l'últim moment i surten de la feina per parir, després les van posant d'exemple a les altres que volen agafar la baixa ja sigui perquè no poden més o perquè es vulguin prendre les seves dues darreres setmanes d'embaràs sense estres i sense preses. Jo crec que totes tindríem el dret tan de disfrutar les ultimes setmanes d'embaràs com els sis primers mesos del nostre fills, sense càrrecs de consciencia i sense por a perdre la feina.
Publica un comentari a l'entrada