23 de març 2008

UN TOUR PER LA FRANCE

Després d'un garbeo de més de 2.500 km, aquí estem, fent el gos per casa i contents perquè les vacances han sortit prou rodones... Foticos? Aquí en van unes quantes:



El primer que vam fer a Sant Emilion va ser buscar un lloc on ens donéssin sopar i bon vi... Sabíeu que Saint Emilion i la seva zona de vinyes és patrimoni de la humanitat de la UNESCO? Jo no... I els vins... aish... Per casualitat vam descobrir un restaurant, l'Envers du Décor, fantàstic... foi, magret d'ànec, formatges per postres... i tot regat amb el vi de la foto. Després va resultar que, sense saber-ho, havíem anar a parar a un lloc d'aquests amb solera que tothom recomana...




Aquest és el segon motiu pel que Saint Emilion és patrimoni de la humanitat. Té un conjunt subterrani acojonante: esglèsia, capelles i catacumbes dintre de la roca. Només està fora el campanar.


Vam arribar a la Bretanya el diumenge a la tarda. Els amics estan molt bé i la casa on viuen és xula xula. Una pau i tranquil·litat... no se sent res... Vam dedicar el vespre a xerrar, xerrar, xerrar tot picant i vevent vi... Sí, el vi ha estat una constant en aquest viatge...jejeje!



Turisme: Carnac. Fa uns 4.500 anys els pobladors neolítics de la zona van decidir que, per distreure's, posarien en línia més de 3.000 menhirs... Sí, com que no teníen el futbol... Doncs bé, si hi aneu hi trobareu camps i camps de menhirs aliniats, algun dolmen, algun túmul...




Mes turisme: el bosc de Broceilande. Segons la llegenda, en aquest bosc és on vivia Merlin (concretament dintre de l'arbre de la foto), on el rei Artur va llançar la seva espasa Excalibur dintre d'un llac, on vivia la malvada Morgana, etc.



Més turisme: Vannes. Ciutat de la que ningú en parla i que resulta que és maca i ben bé val la pena una visita. Dedicar-li un passeig.


I, per últim, Belle-Ille. El nom és absolutament justificat. L'illa és preciosa. Vam tenir sort que, tot i la fred, ens va fer sol. I vam anar a veure el meu cosí. Em feia por no saber què dir-li més enllà de les obvietats i, pel contrari, ens vam passar la tarda i el vespre xerrant. Ens va invitar a sopar a tots 4, amb la seva filla petita i la seva companya actual. Vam reviure la història familiar, que ja us acabaré d'explicar, vam veure fotos, vam parlar de política... Molt bé. Us deixo amb algunes fotos de Belle-Ille.







3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nena quines vacances!!! No tenia ni idea d'aquestes coses ni lo del bosc de Merlin (sempre havia pensat que eren boscos anglesos).
La Belle-Ille preciosa també... Me n'alegro molt per vosaltres.

I demà el gran dia, oi?? Recuperat del 2.500 Km que demà toca una altra aventura. Una abraçada!!

SANDRA ha dit...

Ei Gatxan!!! Benvinguda a casa de nou. Les fotos molt i molt xules...jo també he sentit a parlar molt bé de la bretanya francesa. La meva cosina hi ha estat i m'ha recomenat visitar-la. Potser ens animem i hi anem aviat.
Segur que les fotos es queden curtes amb el que deus poder contemplar amb els propis ulls. Gràcies per oferir-nos aquestes imatges. Són genials, especialment la foto de l'arbre d'en Merlin. Un petó i que vagi bé la rentrée!!! ;-)

Núria ha dit...

Ostres, nena!! Quin viatge!! Tens la virtut d'explicar les vivències d'una manera que fas venir a la gent ganes d'anar als llocs que visites.
M'ha agradat molt el que ens has explicat d'aquests dies teus a França i jo, com a fan incondicional del formatge que sóc, ja tinc ganes d'anar-hi...!!